desocupar (Diccionari)

desocupar
1. v. tr. Buidar, fer cessar d'estar ocupat.
2. v. pron. Cessar d'estar ocupat.
3. v. tr. [ pop. ] Parir.

desocupar (Traducció Valencià-Castellà)

desocupar v. tr..

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desocupar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desocupar






Participi
desocupat
desocupada
desocupats
desocupades



Gerundi
desocupant






INDICATIU
Present
(jo) desocupe
(tu) desocupes
(ell/ella/vosté) desocupa
(nosaltres) desocupem
(vosaltres) desocupeu
(ells/elles/vostés) desocupen

Perfet
(jo) he desocupat
(tu) has desocupat
(ell/ella/vosté) ha desocupat
(nosaltres) hem desocupat
(vosaltres) heu desocupat
(ells/elles/vostés) han desocupat

Passat simple
(jo) desocupí
(tu) desocupares
(ell/ella/vosté) desocupà
(nosaltres) desocupàrem
(vosaltres) desocupàreu
(ells/elles/vostés) desocuparen

Passat perifràstic
(jo) vaig desocupar
(tu) vas (o vares) desocupar
(ell/ella/vosté) va desocupar
(nosaltres) vam (o vàrem) desocupar
(vosaltres) vau (o vàreu) desocupar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desocupar

Imperfet
(jo) desocupava
(tu) desocupaves
(ell/ella/vosté) desocupava
(nosaltres) desocupàvem
(vosaltres) desocupàveu
(ells/elles/vostés) desocupaven

Plusquamperfet
(jo) havia desocupat
(tu) havies desocupat
(ell/ella/vosté) havia desocupat
(nosaltres) havíem desocupat
(vosaltres) havíeu desocupat
(ells/elles/vostés) havien desocupat

Passat anterior
(jo) haguí desocupat
(tu) hagueres desocupat
(ell/ella/vosté) hagué desocupat
(nosaltres) haguérem desocupat
(vosaltres) haguéreu desocupat
(ells/elles/vostés) hagueren desocupat

Futur
(jo) desocuparé
(tu) desocuparàs
(ell/ella/vosté) desocuparà
(nosaltres) desocuparem
(vosaltres) desocupareu
(ells/elles/vostés) desocuparan

Futur perfet
(jo) hauré desocupat
(tu) hauràs desocupat
(ell/ella/vosté) haurà desocupat
(nosaltres) haurem desocupat
(vosaltres) haureu desocupat
(ells/elles/vostés) hauran desocupat

Condicional
(jo) desocuparia
(tu) desocuparies
(ell/ella/vosté) desocuparia
(nosaltres) desocuparíem
(vosaltres) desocuparíeu
(ells/elles/vostés) desocuparien

Condicional perfet
(jo) hauria desocupat
(tu) hauries desocupat
(ell/ella/vosté) hauria desocupat
(nosaltres) hauríem desocupat
(vosaltres) hauríeu desocupat
(ells/elles/vostés) haurien desocupat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desocupe
(tu) desocupes
(ell/ella/vosté) desocupe
(nosaltres) desocupem
(vosaltres) desocupeu
(ells/elles/vostés) desocupen

Perfet
(jo) haja desocupat
(tu) hages desocupat
(ell/ella/vosté) haja desocupat
(nosaltres) hàgem desocupat
(vosaltres) hàgeu desocupat
(ells/elles/vostés) hagen desocupat

Imperfet
(jo) desocupara
(tu) desocupares
(ell/ella/vosté) desocupara
(nosaltres) desocupàrem
(vosaltres) desocupàreu
(ells/elles/vostés) desocuparen

Plusquamperfet
(jo) haguera desocupat
(tu) hagueres desocupat
(ell/ella/vosté) haguera desocupat
(nosaltres) haguérem desocupat
(vosaltres) haguéreu desocupat
(ells/elles/vostés) hagueren desocupat

IMPERATIU
Present

desocupa (tu)
desocupe (ell/ella/vosté)
desocupem (nosaltres)
desocupeu (vosaltres)
desocupen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb desocupar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
desocupar






Participio
desocupado
desocupada
desocupados
desocupadas



Gerundio
desocupando






INDICATIVO
Presente
(yo) desocupo
(tu) desocupas
(el/ella/Ud.) desocupa
(nosotros) desocupamos
(vosotros) desocupáis
(ellos/ellas/Uds.) desocupan

Pretérito perfecto simple
(yo) desocupé
(tu) desocupaste
(el/ella/Ud.) desocupó
(nosotros) desocupamos
(vosotros) desocupasteis
(ellos/ellas/Uds.) desocuparon

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he desocupado
(tu) has desocupado
(el/ella/Ud.) ha desocupado
(nosotros) hemos desocupado
(vosotros) habéis desocupado
(ellos/ellas/Uds.) han desocupado

Pretérito imperfecto
(yo) desocupaba
(tu) desocupabas
(el/ella/Ud.) desocupaba
(nosotros) desocupábamos
(vosotros) desocupabais
(ellos/ellas/Uds.) desocupaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había desocupado
(tu) habías desocupado
(el/ella/Ud.) había desocupado
(nosotros) habíamos desocupado
(vosotros) habíais desocupado
(ellos/ellas/Uds.) habían desocupado

Pretérito anterior
(yo) hube desocupado
(tu) hubiste desocupado
(el/ella/Ud.) hubo desocupado
(nosotros) hubimos desocupado
(vosotros) hubisteis desocupado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron desocupado

Futuro simple
(yo) desocuparé
(tu) desocuparás
(el/ella/Ud.) desocupará
(nosotros) desocuparemos
(vosotros) desocuparéis
(ellos/ellas/Uds.) desocuparán

Futuro compuesto
(yo) habré desocupado
(tu) habrás desocupado
(el/ella/Ud.) habrá desocupado
(nosotros) habremos desocupado
(vosotros) habréis desocupado
(ellos/ellas/Uds.) habrán desocupado

Condicional simple
(yo) desocuparía
(tu) desocuparías
(el/ella/Ud.) desocuparía
(nosotros) desocuparíamos
(vosotros) desocuparíais
(ellos/ellas/Uds.) desocuparían

Condicional compuesto
(yo) habría desocupado
(tu) habrías desocupado
(el/ella/Ud.) habría desocupado
(nosotros) habríamos desocupado
(vosotros) habríais desocupado
(ellos/ellas/Uds.) habrían desocupado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) desocupe
(tu) desocupes
(el/ella/Ud.) desocupe
(nosotros) desocupemos
(vosotros) desocupéis
(ellos/ellas/Uds.) desocupen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya desocupado
(tu) hayas desocupado
(el/ella/Ud.) haya desocupado
(nosotros) hayamos desocupado
(vosotros) hayáis desocupado
(ellos/ellas/Uds.) hayan desocupado

Pretérito imperfecto I
(yo) desocupara
(tu) desocuparas
(el/ella/Ud.) desocupara
(nosotros) desocupáramos
(vosotros) desocuparais
(ellos/ellas/Uds.) desocuparan

Pretérito imperfecto II
(yo) desocupase
(tu) desocupases
(el/ella/Ud.) desocupase
(nosotros) desocupásemos
(vosotros) desocupaseis
(ellos/ellas/Uds.) desocupasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera desocupado
(tu) hubieras desocupado
(el/ella/Ud.) hubiera desocupado
(nosotros) hubiéramos desocupado
(vosotros) hubierais desocupado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran desocupado

Futuro simple
(yo) desocupare
(tu) desocupares
(el/ella/Ud.) desocupare
(nosotros) desocupáremos
(vosotros) desocupareis
(ellos/ellas/Uds.) desocuparen

Futuro compuesto
(yo) hubiere desocupado
(tu) hubieres desocupado
(el/ella/Ud.) hubiere desocupado
(nosotros) hubiéremos desocupado
(vosotros) hubiereis desocupado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren desocupado

IMPERATIVO
Presente


desocupe (el/ella/Ud.)
desocupemos (nosotros)
desocupad (vosotros)
desocupen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar