desparar (Diccionari)

desparar
1. v. tr. Fer cessar d'estar parada (una cosa), en disposició de funcionar. Desparar una maquinària.
2. v. tr. [ esp. ] Traure el parament (d'una cosa). Desparar taula.

desparar (Traducció Valencià-Castellà)

desparar v. tr. quitar, alzar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desparar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desparar






Participi
desparat
desparada
desparats
desparades



Gerundi
desparant






INDICATIU
Present
(jo) despare
(tu) despares
(ell/ella/vosté) despara
(nosaltres) desparem
(vosaltres) despareu
(ells/elles/vostés) desparen

Perfet
(jo) he desparat
(tu) has desparat
(ell/ella/vosté) ha desparat
(nosaltres) hem desparat
(vosaltres) heu desparat
(ells/elles/vostés) han desparat

Passat simple
(jo) desparí
(tu) desparares
(ell/ella/vosté) desparà
(nosaltres) desparàrem
(vosaltres) desparàreu
(ells/elles/vostés) despararen

Passat perifràstic
(jo) vaig desparar
(tu) vas (o vares) desparar
(ell/ella/vosté) va desparar
(nosaltres) vam (o vàrem) desparar
(vosaltres) vau (o vàreu) desparar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desparar

Imperfet
(jo) desparava
(tu) desparaves
(ell/ella/vosté) desparava
(nosaltres) desparàvem
(vosaltres) desparàveu
(ells/elles/vostés) desparaven

Plusquamperfet
(jo) havia desparat
(tu) havies desparat
(ell/ella/vosté) havia desparat
(nosaltres) havíem desparat
(vosaltres) havíeu desparat
(ells/elles/vostés) havien desparat

Passat anterior
(jo) haguí desparat
(tu) hagueres desparat
(ell/ella/vosté) hagué desparat
(nosaltres) haguérem desparat
(vosaltres) haguéreu desparat
(ells/elles/vostés) hagueren desparat

Futur
(jo) despararé
(tu) despararàs
(ell/ella/vosté) despararà
(nosaltres) despararem
(vosaltres) desparareu
(ells/elles/vostés) despararan

Futur perfet
(jo) hauré desparat
(tu) hauràs desparat
(ell/ella/vosté) haurà desparat
(nosaltres) haurem desparat
(vosaltres) haureu desparat
(ells/elles/vostés) hauran desparat

Condicional
(jo) despararia
(tu) despararies
(ell/ella/vosté) despararia
(nosaltres) despararíem
(vosaltres) despararíeu
(ells/elles/vostés) despararien

Condicional perfet
(jo) hauria desparat
(tu) hauries desparat
(ell/ella/vosté) hauria desparat
(nosaltres) hauríem desparat
(vosaltres) hauríeu desparat
(ells/elles/vostés) haurien desparat

SUBJUNTIU
Present
(jo) despare
(tu) despares
(ell/ella/vosté) despare
(nosaltres) desparem
(vosaltres) despareu
(ells/elles/vostés) desparen

Perfet
(jo) haja desparat
(tu) hages desparat
(ell/ella/vosté) haja desparat
(nosaltres) hàgem desparat
(vosaltres) hàgeu desparat
(ells/elles/vostés) hagen desparat

Imperfet
(jo) desparara
(tu) desparares
(ell/ella/vosté) desparara
(nosaltres) desparàrem
(vosaltres) desparàreu
(ells/elles/vostés) despararen

Plusquamperfet
(jo) haguera desparat
(tu) hagueres desparat
(ell/ella/vosté) haguera desparat
(nosaltres) haguérem desparat
(vosaltres) haguéreu desparat
(ells/elles/vostés) hagueren desparat

IMPERATIU
Present

despara (tu)
despare (ell/ella/vosté)
desparem (nosaltres)
despareu (vosaltres)
desparen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar