desposseir (Diccionari)

desposseir
1. v. tr. Privar (algú) de la possessió d'alguna cosa.
2. v. pron. Desapropiar-se.

desposseir (Traducció Valencià-Castellà)

desposseir v. tr. desposeer, despojar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desposseir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desposseir






Participi
desposseït
desposseïda
desposseïts
desposseïdes



Gerundi
desposseint






INDICATIU
Present
(jo) desposseïsc
(tu) desposseeixes (o desposseïxes)
(ell/ella/vosté) desposseeix (o desposseïx)
(nosaltres) desposseïm
(vosaltres) desposseïu
(ells/elles/vostés) desposseeixen (o desposseïxen)

Perfet
(jo) he desposseït
(tu) has desposseït
(ell/ella/vosté) ha desposseït
(nosaltres) hem desposseït
(vosaltres) heu desposseït
(ells/elles/vostés) han desposseït

Passat simple
(jo) desposseí
(tu) desposseïres
(ell/ella/vosté) desposseí
(nosaltres) desposseírem
(vosaltres) desposseíreu
(ells/elles/vostés) desposseïren

Passat perifràstic
(jo) vaig desposseir
(tu) vas (o vares) desposseir
(ell/ella/vosté) va desposseir
(nosaltres) vam (o vàrem) desposseir
(vosaltres) vau (o vàreu) desposseir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desposseir

Imperfet
(jo) desposseïa
(tu) desposseïes
(ell/ella/vosté) desposseïa
(nosaltres) desposseíem
(vosaltres) desposseíeu
(ells/elles/vostés) desposseïen

Plusquamperfet
(jo) havia desposseït
(tu) havies desposseït
(ell/ella/vosté) havia desposseït
(nosaltres) havíem desposseït
(vosaltres) havíeu desposseït
(ells/elles/vostés) havien desposseït

Passat anterior
(jo) haguí desposseït
(tu) hagueres desposseït
(ell/ella/vosté) hagué desposseït
(nosaltres) haguérem desposseït
(vosaltres) haguéreu desposseït
(ells/elles/vostés) hagueren desposseït

Futur
(jo) desposseiré
(tu) desposseiràs
(ell/ella/vosté) desposseirà
(nosaltres) desposseirem
(vosaltres) desposseireu
(ells/elles/vostés) desposseiran

Futur perfet
(jo) hauré desposseït
(tu) hauràs desposseït
(ell/ella/vosté) haurà desposseït
(nosaltres) haurem desposseït
(vosaltres) haureu desposseït
(ells/elles/vostés) hauran desposseït

Condicional
(jo) desposseiria
(tu) desposseiries
(ell/ella/vosté) desposseiria
(nosaltres) desposseiríem
(vosaltres) desposseiríeu
(ells/elles/vostés) desposseirien

Condicional perfet
(jo) hauria desposseït
(tu) hauries desposseït
(ell/ella/vosté) hauria desposseït
(nosaltres) hauríem desposseït
(vosaltres) hauríeu desposseït
(ells/elles/vostés) haurien desposseït

SUBJUNTIU
Present
(jo) desposseïsca
(tu) desposseïsques
(ell/ella/vosté) desposseïsca
(nosaltres) desposseïm
(vosaltres) desposseïu
(ells/elles/vostés) desposseïsquen

Perfet
(jo) haja desposseït
(tu) hages desposseït
(ell/ella/vosté) haja desposseït
(nosaltres) hàgem desposseït
(vosaltres) hàgeu desposseït
(ells/elles/vostés) hagen desposseït

Imperfet
(jo) desposseïra
(tu) desposseïres
(ell/ella/vosté) desposseïra
(nosaltres) desposseírem
(vosaltres) desposseíreu
(ells/elles/vostés) desposseïren

Plusquamperfet
(jo) haguera desposseït
(tu) hagueres desposseït
(ell/ella/vosté) haguera desposseït
(nosaltres) haguérem desposseït
(vosaltres) haguéreu desposseït
(ells/elles/vostés) hagueren desposseït

IMPERATIU
Present

desposseeix (o desposseïx) (tu)
desposseïsca (ell/ella/vosté)
desposseïm (nosaltres)
desposseïu (vosaltres)
desposseïsquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar