desproveir (Diccionari)

desproveir
v. tr. Prendre a algú (allò de què s'havia proveït).

desproveir (Traducció Valencià-Castellà)

desproveir v. tr. desproveer, desabastecer.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desproveir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desproveir






Participi
desproveït
desproveïda
desproveïts
desproveïdes



Gerundi
desproveint






INDICATIU
Present
(jo) desproveïsc
(tu) desproveeixes (o desproveïxes)
(ell/ella/vosté) desproveeix (o desproveïx)
(nosaltres) desproveïm
(vosaltres) desproveïu
(ells/elles/vostés) desproveeixen (o desproveïxen)

Perfet
(jo) he desproveït
(tu) has desproveït
(ell/ella/vosté) ha desproveït
(nosaltres) hem desproveït
(vosaltres) heu desproveït
(ells/elles/vostés) han desproveït

Passat simple
(jo) desproveí
(tu) desproveïres
(ell/ella/vosté) desproveí
(nosaltres) desproveírem
(vosaltres) desproveíreu
(ells/elles/vostés) desproveïren

Passat perifràstic
(jo) vaig desproveir
(tu) vas (o vares) desproveir
(ell/ella/vosté) va desproveir
(nosaltres) vam (o vàrem) desproveir
(vosaltres) vau (o vàreu) desproveir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desproveir

Imperfet
(jo) desproveïa
(tu) desproveïes
(ell/ella/vosté) desproveïa
(nosaltres) desproveíem
(vosaltres) desproveíeu
(ells/elles/vostés) desproveïen

Plusquamperfet
(jo) havia desproveït
(tu) havies desproveït
(ell/ella/vosté) havia desproveït
(nosaltres) havíem desproveït
(vosaltres) havíeu desproveït
(ells/elles/vostés) havien desproveït

Passat anterior
(jo) haguí desproveït
(tu) hagueres desproveït
(ell/ella/vosté) hagué desproveït
(nosaltres) haguérem desproveït
(vosaltres) haguéreu desproveït
(ells/elles/vostés) hagueren desproveït

Futur
(jo) desproveiré
(tu) desproveiràs
(ell/ella/vosté) desproveirà
(nosaltres) desproveirem
(vosaltres) desproveireu
(ells/elles/vostés) desproveiran

Futur perfet
(jo) hauré desproveït
(tu) hauràs desproveït
(ell/ella/vosté) haurà desproveït
(nosaltres) haurem desproveït
(vosaltres) haureu desproveït
(ells/elles/vostés) hauran desproveït

Condicional
(jo) desproveiria
(tu) desproveiries
(ell/ella/vosté) desproveiria
(nosaltres) desproveiríem
(vosaltres) desproveiríeu
(ells/elles/vostés) desproveirien

Condicional perfet
(jo) hauria desproveït
(tu) hauries desproveït
(ell/ella/vosté) hauria desproveït
(nosaltres) hauríem desproveït
(vosaltres) hauríeu desproveït
(ells/elles/vostés) haurien desproveït

SUBJUNTIU
Present
(jo) desproveïsca
(tu) desproveïsques
(ell/ella/vosté) desproveïsca
(nosaltres) desproveïm
(vosaltres) desproveïu
(ells/elles/vostés) desproveïsquen

Perfet
(jo) haja desproveït
(tu) hages desproveït
(ell/ella/vosté) haja desproveït
(nosaltres) hàgem desproveït
(vosaltres) hàgeu desproveït
(ells/elles/vostés) hagen desproveït

Imperfet
(jo) desproveïra
(tu) desproveïres
(ell/ella/vosté) desproveïra
(nosaltres) desproveírem
(vosaltres) desproveíreu
(ells/elles/vostés) desproveïren

Plusquamperfet
(jo) haguera desproveït
(tu) hagueres desproveït
(ell/ella/vosté) haguera desproveït
(nosaltres) haguérem desproveït
(vosaltres) haguéreu desproveït
(ells/elles/vostés) hagueren desproveït

IMPERATIU
Present

desproveeix (o desproveïx) (tu)
desproveïsca (ell/ella/vosté)
desproveïm (nosaltres)
desproveïu (vosaltres)
desproveïsquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar