deu (Diccionari)

deu 1
1. adj. Nou més un. Un arbre de deu branques.
2. adj. i m. i f. Que fa deu, desé. El punt deu de l'orde del dia. El partit deu que juguen.
3. a. m. El nombre deu, 10. Acaba d'eixir el deu.
b. m. [ p. ext. ] Cosa designada amb el nombre deu. Viu en el deu de l'avinguda de Campanar.
4. m. i f. Els deu primers.
5. de deu, nou La immensa majoria.
6. les deu La desena hora des de les dotze de la nit o del migdia. A casa esmorzem a les deu del matí i sopem a les deu de la nit.

déu (Diccionari)

déu
1. a. m. FILOS./REL. C ada un dels sers sobrenaturals als quals l'home ret culte o venera, en les religions politeistes.
b. m. Ser suprem concebut com a creador de l'univers, al qual es ret culte en les religions monoteistes.
c. m. [ p. ext. ] Allò que es valora, s'adora o es venera com si fóra un déu. El diner és el seu únic déu.
d. alçar (o elevar , etc.) Déu REL. En la missa, alçar l'hòstia i el calze.
e. la casa de Déu L'edifici d'una església.
f. rebre Déu REL. Combregar.
2. a. m. Per a expressar, exclamativament, admiració, alegria, dolor, enuig, impaciència, resignació, blasfèmia, etc. Valga'm Déu! Em cague en Déu!
b. m. Per a manifestar el desig que una cosa ocórrega o no. Déu ho faça! Déu me'n guarde d'haver d'anar al convit.
c. m. Per a fortificar una afirmació. Déu sap que ['<-->85] Que Déu em castigue si ['<-->85]
d. m. Per a saludar. Déu vos guarde! Vés, en nom de Déu! Déu t'empare!
e. m. Per a deixar per inútil algú que es considera curt d'enteniment, que es comporta equivocadament, etc. Que Déu l'empare! Déu et faça bo!
f. m. Per a regraciar una almoina, un favor. Déu t'ho pague!
g. m. Per a expressar respecte a l'anomenar un difunt. El pare, Déu l'haja perdonat!, ho feia així.
h. m. Per a afirmar enèrgicament la certesa d'una cosa. Ell vindrà, com hi ha Déu! A fe de Déu, que ho faré!
i. m. Per a suplicar o pregar. Salveu-lo, per Déu! Una caritat, per l'amor de Déu!
j. m. Per a manifestar que es confia no trobar cap obstacle perquè una cosa ocórrega o es faça. Si Déu vol, ho acabarem demà!
k. a Déu sien dades! Frase de cortesia que es contesta quan algú li dóna gràcies.
l. ajudant Déu Esperant que es puga realitzar alguna cosa.
m. amb l'ajuda de Déu Esperant que alguna cosa puga acomplir-se.
n. anar com Déu vol Anar, alguna cosa, de qualsevol manera, sense esment de ningú. Esta empresa va com Déu vol!
o. com Déu mana Degudament.
p. de cal Déu! (o de tots els déus! ) Molt gran, desmesurat. Hi ha un enrenou de cal Déu!
q. deixat de la mà de Déu Desordenat, abandonat.
r. Déu ajut quan Per a expressar que una cosa ha de tardar a realitzar-se.
s. Déu em perdone! (o Déu no m'ho tinga en compte! , etc.) Expressions que s'usen com a fórmula d'excusa quan diu alguna inconveniència, un renec, etc.
t. Déu et faça bo! Expressió que ironitza sobre una actitud que es considera equivocada.
u. Déu hi faça més que nosaltres! Expressió usada per a manifestar que ja s'ha fet tot el que s'ha pogut per a aconseguir una cosa.
v. Déu ho vullga Expressa el desig que alguna cosa s'acomplisca.
w. Déu i ajuda (o ajut ) Expressió usada per a indicar la dificultat que comporta de dur a terme un assumpte, els esforços que exigix una cosa. Hem necessitat Déu i ajuda per arribar al cim! M'ha costat Déu i ajuda, de fer la traducció!
x. Déu li'n (o n'hi ) do! (o Déu n'hi doret! ) Molt, bastant. Tens gana? Home, Déu n'hi do!
y. Déu li'n (o n'hi ) do! (o Déu n'hi doret! ) Exclamacions ponderatives, emfàtiques, per a expressar la importància d'una cosa, l'admiració que produïx. He fet un negoci que Déu li'n do! Déu n'hi doret, com parla aquell!
z. Déu nos en guard d'un ja està fet Expressió usada per a lamentar una acció irreversible.
aa. Déu sap (o ho sap ) Expressió que indica dubte, indeterminació. Déu sap quan acabarem!
ab. Déu t'acompanye i l'àngel bo Expressió dita per a desitjar que una empresa difícil isca bé.
ac. Déu t'escolte Expressió del desig que ocórrega allò que un altre diu.
ad. Déu volent Si no hi ha contratemps.
ae. donar a Déu el que és de Déu i al cèsar el que és del cèsar Donar a cada u allò que li pertoca.
af. donar gràcies a Déu Expressió usada per a indicar que algú pot felicitar-se d'alguna cosa, que ha tingut sort dins de la desgràcia, etc. Dóna gràcies a Déu que el teu pare no ho haja sabut!
ag. fer cara de tres (o de set ) déus Fer cara seriosa, mostrar rigor o irritació.
ah. gràcies a Déu Per sort, benauradament. Gràcies a Déu, tinc bona gana.
ai. gràcies a Déu A la fi!, ja era hora! Gràcies a Déu que ja hi arribem!
aj. lloat siga Déu! Expressió de resignació.
ak. més pobre que un Déu te'n do Extremament pobre.
al. ni Déu! Ningú, molt pocs. No ho sap ni Déu, on para aquell!
am. no haver-hi déu que l'entenga (o que ho entenga ) Ser, algú o alguna cosa, molt difícil d'entendre.
an. no sé quin déu em deté Expressió que s'usa per a manifestar que no es decidix a actuar violentament tot i tindre motius per a fer-ho.
ao. no témer Déu ni el diable No témer ningú.
ap. paréixer (o creure's ) el déu de la terra Ser molt superb i ostentós.
aq. plaer de (o dels ) déus Plaer suprem.
ar. plaga a Déu! Expressa el desig que alguna cosa succeïsca.
as. quan Déu voldrà! Expressió que s'usa quan no es pot determinar l'hora en què ocorrerà o en què es farà una cosa. Quan arribarà el tren? Quan Déu voldrà!
at. que Déu el tinga en el terrat quan trone Fórmula referida a un difunt que no és molt estimat per la persona que la diu (en lloc de dir que Déu el tinga en la glòria, o al cel siga).
au. que Déu et (o el , o us , o els ) perdone! Expressió que es diu per a indicar que no vol venjar-se de l'ofensa que li han fet.
av. sense encomanar-se a Déu ni al diable Irreflexivament, sense precaucions.
aw. ser (algú) com Déu l'ha fet! Expressió usada per a excusar els errors, les inconveniències, etc., d'algú, atenent la seua ingenuïtat, la seua escassesa d'enteniment, etc.
ax. ser de Déu Estar destinat. Fa anys que ho intente, però pareix que és de Déu que no ho aconseguisca.
ay. temptar Déu Fer coses perilloses, arriscades, ser imprudent.
az. tot déu Tot el món, molts.
ba. vindre Déu a vore algú Ser afectat per un esdeveniment sortós o malaurat, d'orde providencial.

deu (Traducció Valencià-Castellà)

deu 1. diez ( f. ), alfaguara ( f. ).
2. de deu, nou
3. haver-hi set deus a patadas.
4. les deu las diez.
5. tindre set deus tener la mar de.

déu (Traducció Valencià-Castellà)

déu m. 1. dios.
2. a Déu sien dades! de nada.
3. ajudant Déu
4. alçar (o elevar, etc. ) Déu hacer la elevación, alzar.
5. amb l'ajuda de Déu si Dios quiere.
6. anar com Déu vol de cualquier manera.
7. com Déu mana como mandan los cánones, como Dios manda.
8. de cal Déu! (o de tots els déus! ) de padre y muy señor mío.
9. deixat de la mà de Déu estar (uno) dejado de la mano de dios.
10. Déu ajut quan sabe Dios (o Dios sabe ) cuándo ['<-->85
]
11. Déu em perdone! (o Déu no m'ho tinga en compte!, etc. ) Dios me perdone (o no me lo tenga en cuenta ).
12. Déu et faça bo! ¡Dios te ampare!
13. Déu hi faça més que nosaltres! Dios nos tenga en su mano, Dios nos asista.
14. Déu ho vullga Dios lo quiera.
15. Déu i ajuda (o ajut ) Dios y ayuda.
16. Déu li'n (o n'hi ) do! (o Déu n'hi doret! ) bastante, ¡ahí es nada!, ¡hay que ver!, ¡no está mal!
17. Déu nos en guard d'un ja està fet líbrenos Dios de hecho es.
18. Déu sap (o ho sap ) Dios sabe (o sabe Dios ), bien sabe Dios.
19. Déu t'acompanye i l'àngel bo Dios te la depare buena.
20. Déu t'escolte Dios te oiga.
21. Déu volent si Dios quiere.
22. donar a Déu el que és de Déu i al cèsar el que és del cèsar dar a Dios lo que es de Dios y al César lo que es del César.
23. donar gràcies a Déu dar gracias a Dios.
24. fer cara de tres (o de set ) déus hacer cara de juez (o de juez justo ).
25. gràcies a Déu ¡gracias a Dios!, gracias a Dios, ¡gracias a Dios!, gracias a Dios.
26. la casa de Déu la casa de Dios.
27. lloat siga Déu! ¡bendito sea Dios!
28. més pobre que un Déu te'n do no tener (alguien) sobre qué Dios le llueva.
29. ni Déu! ¡ni Dios!
30. no haver-hi déu que l'entenga (o que ho entenga ) no haber Dios que le entienda (o que lo entienda ).
31. no sé quin déu em deté no sé cómo tengo aguante.
32. no témer Déu ni el diable no temer ni a Dios ni al diablo.
33. paréixer (o creure's ) el déu de la terra darse aires de gran señor.
34. plaer de (o dels ) déus
35. plaga a Déu! plega (o plegue ) a Dios.
36. quan Déu voldrà! cuando Dios quiera.
37. que Déu el tinga en el terrat quan trone
38. que Déu et (o el , o us , o els ) perdone! ¡que Dios te (o le , u os , o les ) perdone!
39. rebre Déu recibir a Dios.
40. sense encomanar-se a Déu ni al diable sin encomendarse a Dios ni al diablo.
41. ser (algú) com Déu l'ha fet! cada uno es como Dios le ha hecho.
42. ser de Déu estar de Dios (alguna cosa).
43. temptar Déu tentar a Dios, tentar a Dios.
44. tot déu todo cristo, todo bicho viviente, todo dios, todo cristo, todo bicho viviente, todo dios.
45. vindre Déu a vore algú venir Dios a ver (a alguien).

Segona persona singular Present Imperatiu del verb deure (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
deure






Participi
degut
deguda
deguts
degudes



Gerundi
devent






INDICATIU
Present
(jo) dec
(tu) deus
(ell/ella/vosté) deu
(nosaltres) devem
(vosaltres) deveu
(ells/elles/vostés) deuen

Perfet
(jo) he degut
(tu) has degut
(ell/ella/vosté) ha degut
(nosaltres) hem degut
(vosaltres) heu degut
(ells/elles/vostés) han degut

Passat simple
(jo) deguí
(tu) degueres
(ell/ella/vosté) degué
(nosaltres) deguérem
(vosaltres) deguéreu
(ells/elles/vostés) degueren

Passat perifràstic
(jo) vaig deure
(tu) vas (o vares) deure
(ell/ella/vosté) va deure
(nosaltres) vam (o vàrem) deure
(vosaltres) vau (o vàreu) deure
(ells/elles/vostés) van (o vàren) deure

Imperfet
(jo) devia
(tu) devies
(ell/ella/vosté) devia
(nosaltres) devíem
(vosaltres) devíeu
(ells/elles/vostés) devien

Plusquamperfet
(jo) havia degut
(tu) havies degut
(ell/ella/vosté) havia degut
(nosaltres) havíem degut
(vosaltres) havíeu degut
(ells/elles/vostés) havien degut

Passat anterior
(jo) haguí degut
(tu) hagueres degut
(ell/ella/vosté) hagué degut
(nosaltres) haguérem degut
(vosaltres) haguéreu degut
(ells/elles/vostés) hagueren degut

Futur
(jo) deuré
(tu) deuràs
(ell/ella/vosté) deurà
(nosaltres) deurem
(vosaltres) deureu
(ells/elles/vostés) deuran

Futur perfet
(jo) hauré degut
(tu) hauràs degut
(ell/ella/vosté) haurà degut
(nosaltres) haurem degut
(vosaltres) haureu degut
(ells/elles/vostés) hauran degut

Condicional
(jo) deuria
(tu) deuries
(ell/ella/vosté) deuria
(nosaltres) deuríem
(vosaltres) deuríeu
(ells/elles/vostés) deurien

Condicional perfet
(jo) hauria degut
(tu) hauries degut
(ell/ella/vosté) hauria degut
(nosaltres) hauríem degut
(vosaltres) hauríeu degut
(ells/elles/vostés) haurien degut

SUBJUNTIU
Present
(jo) dega
(tu) degues
(ell/ella/vosté) dega
(nosaltres) deguem
(vosaltres) degueu
(ells/elles/vostés) deguen

Perfet
(jo) haja degut
(tu) hages degut
(ell/ella/vosté) haja degut
(nosaltres) hàgem degut
(vosaltres) hàgeu degut
(ells/elles/vostés) hagen degut

Imperfet
(jo) deguera
(tu) degueres
(ell/ella/vosté) deguera
(nosaltres) deguérem
(vosaltres) deguéreu
(ells/elles/vostés) degueren

Plusquamperfet
(jo) haguera degut
(tu) hagueres degut
(ell/ella/vosté) haguera degut
(nosaltres) haguérem degut
(vosaltres) haguéreu degut
(ells/elles/vostés) hagueren degut

IMPERATIU
Present

deu (tu)
dega (ell/ella/vosté)
deguem (nosaltres)
deveu (vosaltres)
deguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar