diluir
1.
a.
v. tr.
Desfer (una substància sòlida) en un líquid.
Diluir sucre en aigua.
b.
v. tr.
Fer més espés per mesclament.
c.
v. tr.
Fer més clar (un líquid) afegint-hi un altre de més clar.
d.
v. tr. QUÍM.
Disminuir la concentració d'una substància sòlida, líquida o gasosa per dilució, dit sobretot en el cas de les dissolucions.
2.
v. pron.
El sucre es diluïx en aigua.
3.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Un escriptor que diluïx els pensaments en una mar de paraules.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Els arbres es diluïen entre la boira.