disgregant (Diccionari)

disgregant
1. adj. Que disgrega.
2. m. FARM. Substància que s'afig a un comprimit a fi que es desfaça al posar-se en contacte amb líquids.

disgregant (Traducció Valencià-Castellà)

disgregant adj. disgregante.

Primera persona singular Gerundi Formes Impersonals del verb disgregar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
disgregar






Participi
disgregat
disgregada
disgregats
disgregades



Gerundi
disgregant






INDICATIU
Present
(jo) disgregue
(tu) disgregues
(ell/ella/vosté) disgrega
(nosaltres) disgreguem
(vosaltres) disgregueu
(ells/elles/vostés) disgreguen

Perfet
(jo) he disgregat
(tu) has disgregat
(ell/ella/vosté) ha disgregat
(nosaltres) hem disgregat
(vosaltres) heu disgregat
(ells/elles/vostés) han disgregat

Passat simple
(jo) disgreguí
(tu) disgregares
(ell/ella/vosté) disgregà
(nosaltres) disgregàrem
(vosaltres) disgregàreu
(ells/elles/vostés) disgregaren

Passat perifràstic
(jo) vaig disgregar
(tu) vas (o vares) disgregar
(ell/ella/vosté) va disgregar
(nosaltres) vam (o vàrem) disgregar
(vosaltres) vau (o vàreu) disgregar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) disgregar

Imperfet
(jo) disgregava
(tu) disgregaves
(ell/ella/vosté) disgregava
(nosaltres) disgregàvem
(vosaltres) disgregàveu
(ells/elles/vostés) disgregaven

Plusquamperfet
(jo) havia disgregat
(tu) havies disgregat
(ell/ella/vosté) havia disgregat
(nosaltres) havíem disgregat
(vosaltres) havíeu disgregat
(ells/elles/vostés) havien disgregat

Passat anterior
(jo) haguí disgregat
(tu) hagueres disgregat
(ell/ella/vosté) hagué disgregat
(nosaltres) haguérem disgregat
(vosaltres) haguéreu disgregat
(ells/elles/vostés) hagueren disgregat

Futur
(jo) disgregaré
(tu) disgregaràs
(ell/ella/vosté) disgregarà
(nosaltres) disgregarem
(vosaltres) disgregareu
(ells/elles/vostés) disgregaran

Futur perfet
(jo) hauré disgregat
(tu) hauràs disgregat
(ell/ella/vosté) haurà disgregat
(nosaltres) haurem disgregat
(vosaltres) haureu disgregat
(ells/elles/vostés) hauran disgregat

Condicional
(jo) disgregaria
(tu) disgregaries
(ell/ella/vosté) disgregaria
(nosaltres) disgregaríem
(vosaltres) disgregaríeu
(ells/elles/vostés) disgregarien

Condicional perfet
(jo) hauria disgregat
(tu) hauries disgregat
(ell/ella/vosté) hauria disgregat
(nosaltres) hauríem disgregat
(vosaltres) hauríeu disgregat
(ells/elles/vostés) haurien disgregat

SUBJUNTIU
Present
(jo) disgregue
(tu) disgregues
(ell/ella/vosté) disgregue
(nosaltres) disgreguem
(vosaltres) disgregueu
(ells/elles/vostés) disgreguen

Perfet
(jo) haja disgregat
(tu) hages disgregat
(ell/ella/vosté) haja disgregat
(nosaltres) hàgem disgregat
(vosaltres) hàgeu disgregat
(ells/elles/vostés) hagen disgregat

Imperfet
(jo) disgregara
(tu) disgregares
(ell/ella/vosté) disgregara
(nosaltres) disgregàrem
(vosaltres) disgregàreu
(ells/elles/vostés) disgregaren

Plusquamperfet
(jo) haguera disgregat
(tu) hagueres disgregat
(ell/ella/vosté) haguera disgregat
(nosaltres) haguérem disgregat
(vosaltres) haguéreu disgregat
(ells/elles/vostés) hagueren disgregat

IMPERATIU
Present

disgrega (tu)
disgregue (ell/ella/vosté)
disgreguem (nosaltres)
disgregueu (vosaltres)
disgreguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar