disparar
1.
a.
v. tr.
Fer que (una arma) llance el projectil.
Disparar un fusell. Disparar un canó.
b.
v. tr.
Fer eixir llançat (un projectil) amb una arma o un aparell.
Disparar una fletxa. Disparar un coet. Disparar un tir.
c.
v. pron.
El fusell es va disparar.
d.
v. tr.
[
p. ext.
]
Fer que (una càmera fotogràfica) faça una fotografia.
e.
v. pron.
[
p. ext.
]
Posar-se en funcionament un mecanisme.
Es va disparar el sistema automàtic de seguretat.
f.
v. tr. ESPORT
En el futbol, xutar.
El porter ha disparat la pilota cap al centre del camp.
g.
v. tr. ESPORT
En esports d'equip, fer un llançament fort.
2.
a.
v. pron.
[
fig.
]
Posar-se a monologar, generalment per desfogar-se.
No el coneixia de res i es va disparar a explicar-me la seua vida.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Rompre a parlar, a cridar, a riure, etc., amb exaltació.
3.
v. pron.
Augmentar molt.
El nombre de casos d'hepatitis s'ha disparat.