dissimular (Diccionari)

dissimular
1. a. v. tr. Amagar, no deixar endevinar (els sentiments, les intencions, etc., propis). Dissimular algú la seua vergonya, la seua joia, el seu amor, la seua saviesa.
b. v. tr. abs. El xiquet dissimulava, però tots sabíem que ho havia fet ell.
2. v. tr. Impedir que (una cosa) es perceba tal com és en realitat. Dissimular un defecte. Dissimular una taca.
3. a. v. tr. abs. Fer el desentés. Et veu, però dissimula.
b. no dissimular-se una cosa Vore-la tal com és.
4. a. v. tr. Perdonar, disculpar. Déu dissimula els nostres pecats.
b. v. tr. abs. Dissimule, l'he xafat sense voler!

dissimular (Traducció Valencià-Castellà)

dissimular v. tr. 1. disimular.
2. no dissimular-se una cosa

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb dissimular (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
dissimular






Participi
dissimulat
dissimulada
dissimulats
dissimulades



Gerundi
dissimulant






INDICATIU
Present
(jo) dissimule
(tu) dissimules
(ell/ella/vosté) dissimula
(nosaltres) dissimulem
(vosaltres) dissimuleu
(ells/elles/vostés) dissimulen

Perfet
(jo) he dissimulat
(tu) has dissimulat
(ell/ella/vosté) ha dissimulat
(nosaltres) hem dissimulat
(vosaltres) heu dissimulat
(ells/elles/vostés) han dissimulat

Passat simple
(jo) dissimulí
(tu) dissimulares
(ell/ella/vosté) dissimulà
(nosaltres) dissimulàrem
(vosaltres) dissimulàreu
(ells/elles/vostés) dissimularen

Passat perifràstic
(jo) vaig dissimular
(tu) vas (o vares) dissimular
(ell/ella/vosté) va dissimular
(nosaltres) vam (o vàrem) dissimular
(vosaltres) vau (o vàreu) dissimular
(ells/elles/vostés) van (o vàren) dissimular

Imperfet
(jo) dissimulava
(tu) dissimulaves
(ell/ella/vosté) dissimulava
(nosaltres) dissimulàvem
(vosaltres) dissimulàveu
(ells/elles/vostés) dissimulaven

Plusquamperfet
(jo) havia dissimulat
(tu) havies dissimulat
(ell/ella/vosté) havia dissimulat
(nosaltres) havíem dissimulat
(vosaltres) havíeu dissimulat
(ells/elles/vostés) havien dissimulat

Passat anterior
(jo) haguí dissimulat
(tu) hagueres dissimulat
(ell/ella/vosté) hagué dissimulat
(nosaltres) haguérem dissimulat
(vosaltres) haguéreu dissimulat
(ells/elles/vostés) hagueren dissimulat

Futur
(jo) dissimularé
(tu) dissimularàs
(ell/ella/vosté) dissimularà
(nosaltres) dissimularem
(vosaltres) dissimulareu
(ells/elles/vostés) dissimularan

Futur perfet
(jo) hauré dissimulat
(tu) hauràs dissimulat
(ell/ella/vosté) haurà dissimulat
(nosaltres) haurem dissimulat
(vosaltres) haureu dissimulat
(ells/elles/vostés) hauran dissimulat

Condicional
(jo) dissimularia
(tu) dissimularies
(ell/ella/vosté) dissimularia
(nosaltres) dissimularíem
(vosaltres) dissimularíeu
(ells/elles/vostés) dissimularien

Condicional perfet
(jo) hauria dissimulat
(tu) hauries dissimulat
(ell/ella/vosté) hauria dissimulat
(nosaltres) hauríem dissimulat
(vosaltres) hauríeu dissimulat
(ells/elles/vostés) haurien dissimulat

SUBJUNTIU
Present
(jo) dissimule
(tu) dissimules
(ell/ella/vosté) dissimule
(nosaltres) dissimulem
(vosaltres) dissimuleu
(ells/elles/vostés) dissimulen

Perfet
(jo) haja dissimulat
(tu) hages dissimulat
(ell/ella/vosté) haja dissimulat
(nosaltres) hàgem dissimulat
(vosaltres) hàgeu dissimulat
(ells/elles/vostés) hagen dissimulat

Imperfet
(jo) dissimulara
(tu) dissimulares
(ell/ella/vosté) dissimulara
(nosaltres) dissimulàrem
(vosaltres) dissimulàreu
(ells/elles/vostés) dissimularen

Plusquamperfet
(jo) haguera dissimulat
(tu) hagueres dissimulat
(ell/ella/vosté) haguera dissimulat
(nosaltres) haguérem dissimulat
(vosaltres) haguéreu dissimulat
(ells/elles/vostés) hagueren dissimulat

IMPERATIU
Present

dissimula (tu)
dissimule (ell/ella/vosté)
dissimulem (nosaltres)
dissimuleu (vosaltres)
dissimulen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar