dissimular
1.
a.
v. tr.
Amagar, no deixar endevinar (els sentiments, les intencions, etc., propis).
Dissimular algú la seua vergonya, la seua joia, el seu amor, la seua saviesa.
b.
v. tr. abs.
El xiquet dissimulava, però tots sabíem que ho havia fet ell.
2.
v. tr.
Impedir que (una cosa) es perceba tal com és en realitat.
Dissimular un defecte. Dissimular una taca.
3.
a.
v. tr. abs.
Fer el desentés.
Et veu, però dissimula.
b.
no dissimular-se una cosa
Vore-la tal com és.
4.
a.
v. tr.
Perdonar, disculpar.
Déu dissimula els nostres pecats.
b.
v. tr. abs.
Dissimule, l'he xafat sense voler!