distendre (Diccionari)

distendre
1. a. v. tr. Augmentar l'extensió (d'un cos elàstic) per una tensió que separa, sense ruptura, les parts que el componen. Distendre la pell, un lligament, una articulació.
b. v. pron. El ventre de les dones es distén quan estan embarassades.
2. v. tr. Relaxar.

distendre (Traducció Valencià-Castellà)

distendre v. tr. distender.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb distendre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
distendre






Participi
distés (o distès)
distesa
distesos
disteses



Gerundi
distenent






INDICATIU
Present
(jo) distenc
(tu) distens
(ell/ella/vosté) distén
(nosaltres) distenem
(vosaltres) disteneu
(ells/elles/vostés) distenen

Perfet
(jo) he distés (o hès) distés
(tu) has distés
(ell/ella/vosté) ha distés
(nosaltres) hem distés
(vosaltres) heu distés
(ells/elles/vostés) han distés

Passat simple
(jo) distenguí
(tu) distengueres
(ell/ella/vosté) distengué
(nosaltres) distenguérem
(vosaltres) distenguéreu
(ells/elles/vostés) distengueren

Passat perifràstic
(jo) vaig distendre
(tu) vas (o vares) distendre
(ell/ella/vosté) va distendre
(nosaltres) vam (o vàrem) distendre
(vosaltres) vau (o vàreu) distendre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) distendre

Imperfet
(jo) distenia
(tu) distenies
(ell/ella/vosté) distenia
(nosaltres) disteníem
(vosaltres) disteníeu
(ells/elles/vostés) distenien

Plusquamperfet
(jo) havia distés (o hès) distés
(tu) havies distés
(ell/ella/vosté) havia distés
(nosaltres) havíem distés
(vosaltres) havíeu distés
(ells/elles/vostés) havien distés

Passat anterior
(jo) haguí distés (o hès) distés
(tu) hagueres distés
(ell/ella/vosté) hagué distés
(nosaltres) haguérem distés
(vosaltres) haguéreu distés
(ells/elles/vostés) hagueren distés

Futur
(jo) distendré
(tu) distendràs
(ell/ella/vosté) distendrà
(nosaltres) distendrem
(vosaltres) distendreu
(ells/elles/vostés) distendran

Futur perfet
(jo) hauré distés (o hès) distés
(tu) hauràs distés
(ell/ella/vosté) haurà distés
(nosaltres) haurem distés
(vosaltres) haureu distés
(ells/elles/vostés) hauran distés

Condicional
(jo) distendria
(tu) distendries
(ell/ella/vosté) distendria
(nosaltres) distendríem
(vosaltres) distendríeu
(ells/elles/vostés) distendrien

Condicional perfet
(jo) hauria distés (o hès) distés
(tu) hauries distés
(ell/ella/vosté) hauria distés
(nosaltres) hauríem distés
(vosaltres) hauríeu distés
(ells/elles/vostés) haurien distés

SUBJUNTIU
Present
(jo) distenga
(tu) distengues
(ell/ella/vosté) distenga
(nosaltres) distenguem
(vosaltres) distengueu
(ells/elles/vostés) distenguen

Perfet
(jo) haja distés (o hès) distés
(tu) hages distés
(ell/ella/vosté) haja distés
(nosaltres) hàgem distés
(vosaltres) hàgeu distés
(ells/elles/vostés) hagen distés

Imperfet
(jo) distenguera
(tu) distengueres
(ell/ella/vosté) distenguera
(nosaltres) distenguérem
(vosaltres) distenguéreu
(ells/elles/vostés) distengueren

Plusquamperfet
(jo) haguera distés (o hès) distés
(tu) hagueres distés
(ell/ella/vosté) haguera distés
(nosaltres) haguérem distés
(vosaltres) haguéreu distés
(ells/elles/vostés) hagueren distés

IMPERATIU
Present


distenga (ell/ella/vosté)
distenguem (nosaltres)
disteneu (vosaltres)
distenguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar