distingir
1.
a.
v. tr.
Fer que (una persona o una cosa) es diferencie d'una altra o d'unes altres, que no s'hi confonga.
Distingirem un equip de l'altre pel color de les samarretes. La raó distingix l'home de les bèsties.
b.
v. pron.
Estes dos espècies es distingixen principalment en la grandària de les seues ales.
2.
a.
v. tr.
Elevar per damunt del comú.
El talent que el distingix.
b.
v. tr.
Fer particular estimació (d'una persona) amb prelació a unes altres, donar-li preferència.
L'han distingit amb el càrrec d'ambaixador.
c.
v. pron.
El seu estil es distingix per l'elegància.
3.
a.
v. tr.
Reconéixer (una persona o una cosa) entre altres o d'una altra per algun senyal o alguna característica.
No distingix el llevant del ponent.
b.
v. tr.
Considerar com a distint.
Cal distingir els vots en blanc i els vots nuls.
c.
v. tr.
Separar en classes o categories atenent a unes determinades propietats o característiques.
Distingir els fonemes d'una llengua en vocals i consonants. Distingir els colors en freds i càlids.
4.
v. tr.
Percebre clarament.
Distingir un cotxe a distància.