distingit (Diccionari)

distingit -ida
1. adj. Que excel·lix pel seu rang o els seus mèrits, per la seua elegància, les maneres, el llenguatge, etc., refinats. El conferenciant era un escriptor distingit.
2. adj. [ p. ext. ] Maneres distingides.

distingit (Traducció Valencià-Castellà)

distingit -ida adj. distinguido -da.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb distingir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
distingir






Participi
distingit
distingida
distingits
distingides



Gerundi
distingint






INDICATIU
Present
(jo) distingisc
(tu) distingeixes (o distingixes)
(ell/ella/vosté) distingeix (o distingix)
(nosaltres) distingim
(vosaltres) distingiu
(ells/elles/vostés) distingeixen (o distingixen)

Perfet
(jo) he distingit
(tu) has distingit
(ell/ella/vosté) ha distingit
(nosaltres) hem distingit
(vosaltres) heu distingit
(ells/elles/vostés) han distingit

Passat simple
(jo) distingí
(tu) distingires
(ell/ella/vosté) distingí
(nosaltres) distingírem
(vosaltres) distingíreu
(ells/elles/vostés) distingiren

Passat perifràstic
(jo) vaig distingir
(tu) vas (o vares) distingir
(ell/ella/vosté) va distingir
(nosaltres) vam (o vàrem) distingir
(vosaltres) vau (o vàreu) distingir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) distingir

Imperfet
(jo) distingia
(tu) distingies
(ell/ella/vosté) distingia
(nosaltres) distingíem
(vosaltres) distingíeu
(ells/elles/vostés) distingien

Plusquamperfet
(jo) havia distingit
(tu) havies distingit
(ell/ella/vosté) havia distingit
(nosaltres) havíem distingit
(vosaltres) havíeu distingit
(ells/elles/vostés) havien distingit

Passat anterior
(jo) haguí distingit
(tu) hagueres distingit
(ell/ella/vosté) hagué distingit
(nosaltres) haguérem distingit
(vosaltres) haguéreu distingit
(ells/elles/vostés) hagueren distingit

Futur
(jo) distingiré
(tu) distingiràs
(ell/ella/vosté) distingirà
(nosaltres) distingirem
(vosaltres) distingireu
(ells/elles/vostés) distingiran

Futur perfet
(jo) hauré distingit
(tu) hauràs distingit
(ell/ella/vosté) haurà distingit
(nosaltres) haurem distingit
(vosaltres) haureu distingit
(ells/elles/vostés) hauran distingit

Condicional
(jo) distingiria
(tu) distingiries
(ell/ella/vosté) distingiria
(nosaltres) distingiríem
(vosaltres) distingiríeu
(ells/elles/vostés) distingirien

Condicional perfet
(jo) hauria distingit
(tu) hauries distingit
(ell/ella/vosté) hauria distingit
(nosaltres) hauríem distingit
(vosaltres) hauríeu distingit
(ells/elles/vostés) haurien distingit

SUBJUNTIU
Present
(jo) distingisca
(tu) distingisques
(ell/ella/vosté) distingisca
(nosaltres) distingim
(vosaltres) distingiu
(ells/elles/vostés) distingisquen

Perfet
(jo) haja distingit
(tu) hages distingit
(ell/ella/vosté) haja distingit
(nosaltres) hàgem distingit
(vosaltres) hàgeu distingit
(ells/elles/vostés) hagen distingit

Imperfet
(jo) distingira
(tu) distingires
(ell/ella/vosté) distingira
(nosaltres) distingírem
(vosaltres) distingíreu
(ells/elles/vostés) distingiren

Plusquamperfet
(jo) haguera distingit
(tu) hagueres distingit
(ell/ella/vosté) haguera distingit
(nosaltres) haguérem distingit
(vosaltres) haguéreu distingit
(ells/elles/vostés) hagueren distingit

IMPERATIU
Present

distingeix (o distingix) (tu)
distingisca (ell/ella/vosté)
distingim (nosaltres)
distingiu (vosaltres)
distingisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar