dita (Diccionari)

dita
1. f. Allò que es diu, especialment sentència, opinió. És una dita popular.
2. a. f. Allò que s'oferix de pagar en una venda, per un lloguer, per un arrendament, etc. Fer o dir una dita
b. f. [ esp. ] Postura o preu oferit per la persona que pren part en un encant o subhasta.
c. estar en dita Estar, una cosa, a la venda.
d. mitja dita Durant l'última fase d'una venda a subhasta (la que s'iniciava amb l'encesa de la candela), quantitat resultant de repartir entre els dos postors la diferència entre dos dites successives, la qual era retinguda per a continuar la subhasta fins a l'extinció de la candela.
e. posar (o donar ) dita Dir una dita en una subhasta.
f. traure de dita Oferir preu més alt que el que havia oferit l'últim postor.

dità (Diccionari)

dità
m. BOT. Arbre de la família de les apocinàcies (Alstonia scholaris), de fulles el·líptiques i flors blanques, reunides en espigues terminals, propi de les Filipines.

dita (Traducció Valencià-Castellà)

dita f. 1. dicho ( m. ).
2. estar en dita estar en venta.
3. mitja dita
4. posar (o donar ) dita licitar.
5. traure de dita hacer postura, pujar.

dità (Traducció Valencià-Castellà)

dità [ pl. -às ] m. ditá.

ditá (Traducció Castellà-Valencià)

ditá m. dità.

dir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
dir






Participi
dit
dita
dits
dites



Gerundi
dient






INDICATIU
Present
(jo) dic
(tu) dius
(ell/ella/vosté) diu
(nosaltres) diem
(vosaltres) dieu
(ells/elles/vostés) diuen

Perfet
(jo) he dit
(tu) has dit
(ell/ella/vosté) ha dit
(nosaltres) hem dit
(vosaltres) heu dit
(ells/elles/vostés) han dit

Passat simple
(jo) diguí
(tu) digueres
(ell/ella/vosté) digué
(nosaltres) diguérem
(vosaltres) diguéreu
(ells/elles/vostés) digueren

Passat perifràstic
(jo) vaig dir
(tu) vas (o vares) dir
(ell/ella/vosté) va dir
(nosaltres) vam (o vàrem) dir
(vosaltres) vau (o vàreu) dir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) dir

Imperfet
(jo) deia
(tu) deies
(ell/ella/vosté) deia
(nosaltres) déiem (o dèiem)
(vosaltres) déieu (o dèieu)
(ells/elles/vostés) deien

Plusquamperfet
(jo) havia dit
(tu) havies dit
(ell/ella/vosté) havia dit
(nosaltres) havíem dit
(vosaltres) havíeu dit
(ells/elles/vostés) havien dit

Passat anterior
(jo) haguí dit
(tu) hagueres dit
(ell/ella/vosté) hagué dit
(nosaltres) haguérem dit
(vosaltres) haguéreu dit
(ells/elles/vostés) hagueren dit

Futur
(jo) diré
(tu) diràs
(ell/ella/vosté) dirà
(nosaltres) direm
(vosaltres) direu
(ells/elles/vostés) diran

Futur perfet
(jo) hauré dit
(tu) hauràs dit
(ell/ella/vosté) haurà dit
(nosaltres) haurem dit
(vosaltres) haureu dit
(ells/elles/vostés) hauran dit

Condicional
(jo) diria
(tu) diries
(ell/ella/vosté) diria
(nosaltres) diríem
(vosaltres) diríeu
(ells/elles/vostés) dirien

Condicional perfet
(jo) hauria dit
(tu) hauries dit
(ell/ella/vosté) hauria dit
(nosaltres) hauríem dit
(vosaltres) hauríeu dit
(ells/elles/vostés) haurien dit

SUBJUNTIU
Present
(jo) diga
(tu) digues
(ell/ella/vosté) diga
(nosaltres) diguem
(vosaltres) digueu
(ells/elles/vostés) diguen

Perfet
(jo) haja dit
(tu) hages dit
(ell/ella/vosté) haja dit
(nosaltres) hàgem dit
(vosaltres) hàgeu dit
(ells/elles/vostés) hagen dit

Imperfet
(jo) diguera
(tu) digueres
(ell/ella/vosté) diguera
(nosaltres) diguérem
(vosaltres) diguéreu
(ells/elles/vostés) digueren

Plusquamperfet
(jo) haguera dit
(tu) hagueres dit
(ell/ella/vosté) haguera dit
(nosaltres) haguérem dit
(vosaltres) haguéreu dit
(ells/elles/vostés) hagueren dit

IMPERATIU
Present

digues (tu)
diga (ell/ella/vosté)
diguem (nosaltres)
digueu (vosaltres)
diguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar