divinitzar (Diccionari)

divinitzar
1. a. v. tr. REL. Revestir de caràcter diví.
b. v. tr. REL. Considerar com a déu, col·locar en el nombre dels déus.
c. v. tr. REL. Fer (algú o alguna cosa) l'objecte de culte.
2. v. tr. REL. Deïficar.
3. v. tr. [ fig. ] Exaltar com a cosa sobrehumana. Petrarca divinitzà l'amor.

divinitzar (Traducció Valencià-Castellà)

divinitzar v. tr. divinizar, endiosar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb divinitzar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
divinitzar






Participi
divinitzat
divinitzada
divinitzats
divinitzades



Gerundi
divinitzant






INDICATIU
Present
(jo) divinitze
(tu) divinitzes
(ell/ella/vosté) divinitza
(nosaltres) divinitzem
(vosaltres) divinitzeu
(ells/elles/vostés) divinitzen

Perfet
(jo) he divinitzat
(tu) has divinitzat
(ell/ella/vosté) ha divinitzat
(nosaltres) hem divinitzat
(vosaltres) heu divinitzat
(ells/elles/vostés) han divinitzat

Passat simple
(jo) divinitzí
(tu) divinitzares
(ell/ella/vosté) divinitzà
(nosaltres) divinitzàrem
(vosaltres) divinitzàreu
(ells/elles/vostés) divinitzaren

Passat perifràstic
(jo) vaig divinitzar
(tu) vas (o vares) divinitzar
(ell/ella/vosté) va divinitzar
(nosaltres) vam (o vàrem) divinitzar
(vosaltres) vau (o vàreu) divinitzar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) divinitzar

Imperfet
(jo) divinitzava
(tu) divinitzaves
(ell/ella/vosté) divinitzava
(nosaltres) divinitzàvem
(vosaltres) divinitzàveu
(ells/elles/vostés) divinitzaven

Plusquamperfet
(jo) havia divinitzat
(tu) havies divinitzat
(ell/ella/vosté) havia divinitzat
(nosaltres) havíem divinitzat
(vosaltres) havíeu divinitzat
(ells/elles/vostés) havien divinitzat

Passat anterior
(jo) haguí divinitzat
(tu) hagueres divinitzat
(ell/ella/vosté) hagué divinitzat
(nosaltres) haguérem divinitzat
(vosaltres) haguéreu divinitzat
(ells/elles/vostés) hagueren divinitzat

Futur
(jo) divinitzaré
(tu) divinitzaràs
(ell/ella/vosté) divinitzarà
(nosaltres) divinitzarem
(vosaltres) divinitzareu
(ells/elles/vostés) divinitzaran

Futur perfet
(jo) hauré divinitzat
(tu) hauràs divinitzat
(ell/ella/vosté) haurà divinitzat
(nosaltres) haurem divinitzat
(vosaltres) haureu divinitzat
(ells/elles/vostés) hauran divinitzat

Condicional
(jo) divinitzaria
(tu) divinitzaries
(ell/ella/vosté) divinitzaria
(nosaltres) divinitzaríem
(vosaltres) divinitzaríeu
(ells/elles/vostés) divinitzarien

Condicional perfet
(jo) hauria divinitzat
(tu) hauries divinitzat
(ell/ella/vosté) hauria divinitzat
(nosaltres) hauríem divinitzat
(vosaltres) hauríeu divinitzat
(ells/elles/vostés) haurien divinitzat

SUBJUNTIU
Present
(jo) divinitze
(tu) divinitzes
(ell/ella/vosté) divinitze
(nosaltres) divinitzem
(vosaltres) divinitzeu
(ells/elles/vostés) divinitzen

Perfet
(jo) haja divinitzat
(tu) hages divinitzat
(ell/ella/vosté) haja divinitzat
(nosaltres) hàgem divinitzat
(vosaltres) hàgeu divinitzat
(ells/elles/vostés) hagen divinitzat

Imperfet
(jo) divinitzara
(tu) divinitzares
(ell/ella/vosté) divinitzara
(nosaltres) divinitzàrem
(vosaltres) divinitzàreu
(ells/elles/vostés) divinitzaren

Plusquamperfet
(jo) haguera divinitzat
(tu) hagueres divinitzat
(ell/ella/vosté) haguera divinitzat
(nosaltres) haguérem divinitzat
(vosaltres) haguéreu divinitzat
(ells/elles/vostés) hagueren divinitzat

IMPERATIU
Present

divinitza (tu)
divinitze (ell/ella/vosté)
divinitzem (nosaltres)
divinitzeu (vosaltres)
divinitzen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar