dominant
1.
a.
adj.
Que domina, que és superior en poder, força, nombre, més aparent, etc.
El partit polític dominant. El vent dominant. La tendència estètica dominant. La vanitat és la qualitat dominant de l'home.
b.
adj. BIOL.
Es diu de l'al·lel o de la sèrie d'al·lels dominants.
c.
adj. BIOL.
Es diu de la mutació que produïx l'al·lel o la sèrie d'al·lels dominants.
d.
adj. BOT.
Es diu de les espècies que tenen la biomassa més gran dins de la comunitat vegetal i que modifiquen les condicions ambientals de tal manera que les restants espècies queden supeditades a elles.
2.
a.
adj.
Que tendix a dominar els altres, que no sofrix que el contradiguen o se li oposen.
És molt dominant: sempre vol tindre la raó.
b.
adj.
[
p. ext.
]
Un caràcter dominant.
3.
f. MÚS.
Quinta nota de l'escala diatònica.