domini
1.
a.
m.
Acció de dominar.
Exercix un domini absolut sobre els seus companys.
b.
m.
Poder de dominar.
La burgesia tenia el domini del comerç.
c.
domini de si mateix
Poder de dominar-se, de sotmetre a la voluntat les passions i els impulsos, de conservar la serenitat.
2.
a.
m. DRET
Plenitud de les facultats legalment reconegudes sobre una cosa.
b.
domini públic
DRET
Règim especial de propietat al qual són sotmesos determinats béns pertanyents a persones de dret públic perquè acomplisquen les finalitats d'utilitat pública.
c.
ser del domini públic
Ser una cosa coneguda de tot el món.
3.
a.
m. HIST.
Gran explotació territorial que constituí l'organització econòmica bàsica del règim senyorial.
b.
m.
Camp d'una ciència o d'una activitat intel·lectual o artística, esfera.
El domini de les ciències exactes.
c.
domini lingüístic
LING.
Territori en què una llengua és parlada.
4.
domini climàtic
BOT.
Territori en el qual la vegetació tendix a una mateixa clímax.
5.
domini de definició
MAT.
Conjunt dins del qual pren els valors la variable independent d'una funció.