dèbil
1.
a.
adj.
Que té poca força física o resistència.
Tindre la vista, les cames dèbils. Un so dèbil. Un cavall dèbil.
b.
adj.
[
p. ext.
]
Un caràcter dèbil. Una economia dèbil.
2.
a.
adj.
Que no té força, energia o vigor.
Em sent molt dèbil. Sempre ha sigut una persona dèbil.
b.
adj.
i
m.
[
fig.
]
Mancat d'energia moral, de decisió, etc., que cedix fàcilment a la voluntat o al capritx dels altres, a les temptacions, etc.
La carn és feble. Ser feble davant de les temptacions. Defensar els febles.
3.
a.
adj.
Que té escassa capacitat d'exercir una força, de fer resistència, etc.
Una societat dèbil.
b.
adj.
[
fig.
]
Uns arguments dèbils. Una crítica dèbil.
c.
el costat
(o
el punt
)
dèbil
Allò per què o en què algú o alguna cosa falla o és vulnerable.
El seu punt dèbil són les matemàtiques.