eixample (Diccionari)

eixample
1. m. Ampliació d'una ciutat.
2. m. [ esp. ] URBAN. Conjunt de cases i carrers nous amb què s'amplia una població.

eixample (Traducció Valencià-Castellà)

eixample m. ensanche.

Tercera persona singular Present Imperatiu del verb eixamplar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
eixamplar






Participi
eixamplat
eixamplada
eixamplats
eixamplades



Gerundi
eixamplant






INDICATIU
Present
(jo) eixample
(tu) eixamples
(ell/ella/vosté) eixampla
(nosaltres) eixamplem
(vosaltres) eixampleu
(ells/elles/vostés) eixamplen

Perfet
(jo) he eixamplat
(tu) has eixamplat
(ell/ella/vosté) ha eixamplat
(nosaltres) hem eixamplat
(vosaltres) heu eixamplat
(ells/elles/vostés) han eixamplat

Passat simple
(jo) eixamplí
(tu) eixamplares
(ell/ella/vosté) eixamplà
(nosaltres) eixamplàrem
(vosaltres) eixamplàreu
(ells/elles/vostés) eixamplaren

Passat perifràstic
(jo) vaig eixamplar
(tu) vas (o vares) eixamplar
(ell/ella/vosté) va eixamplar
(nosaltres) vam (o vàrem) eixamplar
(vosaltres) vau (o vàreu) eixamplar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) eixamplar

Imperfet
(jo) eixamplava
(tu) eixamplaves
(ell/ella/vosté) eixamplava
(nosaltres) eixamplàvem
(vosaltres) eixamplàveu
(ells/elles/vostés) eixamplaven

Plusquamperfet
(jo) havia eixamplat
(tu) havies eixamplat
(ell/ella/vosté) havia eixamplat
(nosaltres) havíem eixamplat
(vosaltres) havíeu eixamplat
(ells/elles/vostés) havien eixamplat

Passat anterior
(jo) haguí eixamplat
(tu) hagueres eixamplat
(ell/ella/vosté) hagué eixamplat
(nosaltres) haguérem eixamplat
(vosaltres) haguéreu eixamplat
(ells/elles/vostés) hagueren eixamplat

Futur
(jo) eixamplaré
(tu) eixamplaràs
(ell/ella/vosté) eixamplarà
(nosaltres) eixamplarem
(vosaltres) eixamplareu
(ells/elles/vostés) eixamplaran

Futur perfet
(jo) hauré eixamplat
(tu) hauràs eixamplat
(ell/ella/vosté) haurà eixamplat
(nosaltres) haurem eixamplat
(vosaltres) haureu eixamplat
(ells/elles/vostés) hauran eixamplat

Condicional
(jo) eixamplaria
(tu) eixamplaries
(ell/ella/vosté) eixamplaria
(nosaltres) eixamplaríem
(vosaltres) eixamplaríeu
(ells/elles/vostés) eixamplarien

Condicional perfet
(jo) hauria eixamplat
(tu) hauries eixamplat
(ell/ella/vosté) hauria eixamplat
(nosaltres) hauríem eixamplat
(vosaltres) hauríeu eixamplat
(ells/elles/vostés) haurien eixamplat

SUBJUNTIU
Present
(jo) eixample
(tu) eixamples
(ell/ella/vosté) eixample
(nosaltres) eixamplem
(vosaltres) eixampleu
(ells/elles/vostés) eixamplen

Perfet
(jo) haja eixamplat
(tu) hages eixamplat
(ell/ella/vosté) haja eixamplat
(nosaltres) hàgem eixamplat
(vosaltres) hàgeu eixamplat
(ells/elles/vostés) hagen eixamplat

Imperfet
(jo) eixamplara
(tu) eixamplares
(ell/ella/vosté) eixamplara
(nosaltres) eixamplàrem
(vosaltres) eixamplàreu
(ells/elles/vostés) eixamplaren

Plusquamperfet
(jo) haguera eixamplat
(tu) hagueres eixamplat
(ell/ella/vosté) haguera eixamplat
(nosaltres) haguérem eixamplat
(vosaltres) haguéreu eixamplat
(ells/elles/vostés) hagueren eixamplat

IMPERATIU
Present

eixampla (tu)
eixample (ell/ella/vosté)
eixamplem (nosaltres)
eixampleu (vosaltres)
eixamplen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar