eixir
1.
a.
v. intr.
Passar, una persona o una cosa, de dins a fora.
Eixirem de classe a les dotze. Encara tardarà a eixir de casa.
b.
v. intr.
Eixir-se'n 1.
g.
El vagó ha eixit de la via.
c.
v. intr.
Aparéixer, fer-se manifest, allò que estava ocult.
Eixir el sol. Començar a eixir una flor. Li ha eixit la primera dent. Ja ha eixit el llibre de Miquel.
d.
v. intr.
[
fig.
]
Eixir de dubtes, d'una dificultat, d'una malaltia.
e.
v. intr.
En alguns jocs, ser el primer a jugar.
Em toca eixir a mi.
f.
v. intr.
Dir o fer una cosa intempestiva.
Eixir amb un insult.
g.
eixir-se'n
Anar-se'n, una persona o cosa, fora del lloc tancat o circumscrit on hauria d'estar.
El cotxe se n'ha eixit de la carretera. El riu se n'ha eixit de mare.
2.
a.
v. intr.
Tindre tal o tal èxit, resultat, solució.
Aquell dia, la jugada li va eixir bé.
b.
v. intr.
Produir-se com a efecte o resultat d'un procés, d'una operació, d'una votació, d'un sorteig, etc.
Els comptes no li ixen. L'espectacle va eixir molt bé. En el sorteig de hui ha eixit el número nou.
c.
v. intr.
Posar en relleu la qualitat o l'índole d'algú o d'alguna cosa.
El xocolate ha eixit massa espés.
d.
eixir-se'n
Salvar-se, algú, de compromisos, de dificultats, etc., que li causen malestar, eixir airós d'una empresa dificultosa.
El problema era difícil, però va saber eixir-se'n.
e.
eixir-se'n
(algú)
amb la seua
Aconseguir allò que es proposava.
f.
eixir-se'n
Sobreeixir.
g.
tal com ix
De manera natural.
h.
tal com ix
Negligentment.
3.
v. intr.
Provindre.
D'aquella comarca han eixit els millors músics del país. És el millor treball que ha eixit de les seues mans.
4.
v. intr.
Formar relleu, sobreeixir.
5.
v. intr.
Tindre eixida.