embarcar
1.
a.
v. tr. NÀUT./TRANSP.
Introduir (alguna cosa, especialment equipatges i embalatges) en una embarcació per al seu transport.
b.
v. tr. abs. NÀUT./TRANSP.
Una hora abans de l'eixida comencen a embarcar.
c.
v. pron. NÀUT./TRANSP.
Pujar en una embarcació per a fer un viatge.
d.
v. intr. NÀUT./TRANSP.
Entrar com a tripulant d'una embarcació.
e.
v. pron. NÀUT./TRANSP.
Enguany m'embarcaré en un mercant.
2.
a.
v. tr.
[
p. anal.
]
Introduir (alguna cosa, especialment equipatges i embalatges) en un cotxe, tren, etc., per al seu transport.
b.
v. pron.
[
p. anal.
]
Pujar en un cotxe, tren, etc., per a fer un viatge.
3.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Involucrar en un negoci, un assumpte, etc., perillós, poc convenient.
El van embarcar en aquell negoci i encara no ha pogut alçar el cap.
b.
v. pron.
[
fig.
]
No t'embarques en negocis d'amics ni de familiars.
c.
embarcar els altres i quedar-se en terra
Induir els altres a actuar i no participar-hi.
d.
embarcar-se en barca de canya
Tindre poques probabilitats d'èxit.