embotir
1.
a.
v. tr.
Omplir (alguna cosa) de manera compacta, especialment posant-la tibant.
Embotir l'albarda de borra.
b.
v. tr.
Embotir la mescla en el budell.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Es va embotir uns pantalons que no eren de la seua mida.
2.
v. pron.
Unflar-se, alguna cosa, fins a posar-se tibant.
3.
v. tr. ENG.
Fer pujar, un obstacle, el nivell de l'aigua (en un canal de regatge, etc.).
4.
v. tr. METAL·L.
Donar forma (a una planxa de metall) per mitjà de l'embotició.
5.
a.
v. tr. OFICIS
Incrustar en la superfície d'un moble (xicotetes peces o filets de nacre, boix o plata) per a decorar-lo.
b.
v. tr. OFICIS
Fer relleus (en una làmina metàl·lica) picant-la per la bescara.
c.
v. tr. OFICIS
Aplicar (una pasta dura) a una superfície modelant-hi alguns relleus ornamentals.