embocar
1.
v. intr.
Començar, tindre la boca o obertura inicial, un carrer, un port, un riu, etc.
Este carrer emboca en la plaça.
2.
a.
v. tr.
Ficar-se (alguna cosa) en la boca.
El xiquet no gosava embocar aquell menjar.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Menjar àvidament.
Ja ha embocat sis canelons.
c.
v. tr. MÚS.
Posar-se en la boca l'embocadura (d'un instrument musical).
3.
v. tr.
Entrar (en un port, riu, carrer, etc.), per la seua boca o embocadura.
El vaixell embocava el port. Embocar un passadís.