embravir (Diccionari)

embravir
1. a. v. tr. Infondre bravesa o valentia. El fet que no els derrotaren els va embravir.
b. v. pron. Agarrar bravesa o valentia. S'embraviren i lluitaren sense descans.
2. a. v. tr. Fer tornar agressiu, furiós, especialment (un animal).
b. v. pron. S'embravix quan li lleven el menjar!
c. v. pron. [ fig. ] Embravir-se el mar.

embravir (Traducció Valencià-Castellà)

embravir v. tr. embravecer.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb embravir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
embravir






Participi
embravit
embravida
embravits
embravides



Gerundi
embravint






INDICATIU
Present
(jo) embravisc
(tu) embraveixes (o embravixes)
(ell/ella/vosté) embraveix (o embravix)
(nosaltres) embravim
(vosaltres) embraviu
(ells/elles/vostés) embraveixen (o embravixen)

Perfet
(jo) he embravit
(tu) has embravit
(ell/ella/vosté) ha embravit
(nosaltres) hem embravit
(vosaltres) heu embravit
(ells/elles/vostés) han embravit

Passat simple
(jo) embraví
(tu) embravires
(ell/ella/vosté) embraví
(nosaltres) embravírem
(vosaltres) embravíreu
(ells/elles/vostés) embraviren

Passat perifràstic
(jo) vaig embravir
(tu) vas (o vares) embravir
(ell/ella/vosté) va embravir
(nosaltres) vam (o vàrem) embravir
(vosaltres) vau (o vàreu) embravir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) embravir

Imperfet
(jo) embravia
(tu) embravies
(ell/ella/vosté) embravia
(nosaltres) embravíem
(vosaltres) embravíeu
(ells/elles/vostés) embravien

Plusquamperfet
(jo) havia embravit
(tu) havies embravit
(ell/ella/vosté) havia embravit
(nosaltres) havíem embravit
(vosaltres) havíeu embravit
(ells/elles/vostés) havien embravit

Passat anterior
(jo) haguí embravit
(tu) hagueres embravit
(ell/ella/vosté) hagué embravit
(nosaltres) haguérem embravit
(vosaltres) haguéreu embravit
(ells/elles/vostés) hagueren embravit

Futur
(jo) embraviré
(tu) embraviràs
(ell/ella/vosté) embravirà
(nosaltres) embravirem
(vosaltres) embravireu
(ells/elles/vostés) embraviran

Futur perfet
(jo) hauré embravit
(tu) hauràs embravit
(ell/ella/vosté) haurà embravit
(nosaltres) haurem embravit
(vosaltres) haureu embravit
(ells/elles/vostés) hauran embravit

Condicional
(jo) embraviria
(tu) embraviries
(ell/ella/vosté) embraviria
(nosaltres) embraviríem
(vosaltres) embraviríeu
(ells/elles/vostés) embravirien

Condicional perfet
(jo) hauria embravit
(tu) hauries embravit
(ell/ella/vosté) hauria embravit
(nosaltres) hauríem embravit
(vosaltres) hauríeu embravit
(ells/elles/vostés) haurien embravit

SUBJUNTIU
Present
(jo) embravisca
(tu) embravisques
(ell/ella/vosté) embravisca
(nosaltres) embravim
(vosaltres) embraviu
(ells/elles/vostés) embravisquen

Perfet
(jo) haja embravit
(tu) hages embravit
(ell/ella/vosté) haja embravit
(nosaltres) hàgem embravit
(vosaltres) hàgeu embravit
(ells/elles/vostés) hagen embravit

Imperfet
(jo) embravira
(tu) embravires
(ell/ella/vosté) embravira
(nosaltres) embravírem
(vosaltres) embravíreu
(ells/elles/vostés) embraviren

Plusquamperfet
(jo) haguera embravit
(tu) hagueres embravit
(ell/ella/vosté) haguera embravit
(nosaltres) haguérem embravit
(vosaltres) haguéreu embravit
(ells/elles/vostés) hagueren embravit

IMPERATIU
Present

embraveix (o embravix) (tu)
embravisca (ell/ella/vosté)
embravim (nosaltres)
embraviu (vosaltres)
embravisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar