emmirallar (Diccionari)

emmirallar
1. a. v. tr. Donar, un espill, per reflexió, la imatge (d'un objecte).
b. v. tr. [ p. ext. i esp. ] Fixa't com l'aigua de la bassa emmiralla la lluna!
2. a. v. tr. abs. Mirar-se a l'espill.
b. v. pron. [ p. ext. i esp. ] Els pals del vaixell s'emmirallaven en la mar.
c. v. pron. [ fig. ] En els seus ulls s'emmirallava un desig insaciable.
d. emmirallar-se en (algú) Seguir-ne l'exemple, imitar-lo.

emmirallar (Traducció Valencià-Castellà)

emmirallar v. tr. 1. espejar.
2. emmirallar-se en (algú) mirarse en (alguien).

Et pot interessar