emmirallar
1.
a.
v. tr.
Donar, un espill, per reflexió, la imatge (d'un objecte).
b.
v. tr.
[
p. ext.
i
esp.
]
Fixa't com l'aigua de la bassa emmiralla la lluna!
2.
a.
v. tr. abs.
Mirar-se a l'espill.
b.
v. pron.
[
p. ext.
i
esp.
]
Els pals del vaixell s'emmirallaven en la mar.
c.
v. pron.
[
fig.
]
En els seus ulls s'emmirallava un desig insaciable.
d.
emmirallar-se en
(algú)
Seguir-ne l'exemple, imitar-lo.