empara (Diccionari)

empara
1. a. f. Protecció, defensa. El comte li servix d'empara.
b. f. Allò que servix per a emparar. Posar una empara perquè no arribe l'aigua.
2. a. f. DRET Retenció de béns per manament judicial.
b. f. DRET Emparament.
3. f. HIST. Acció d'emparar-se d'un feu el senyor, o de la cosa feudal o emfitèutica el senyor directe, quan el feudatari o emfiteuta no complira les seues obligacions.

empara (Traducció Valencià-Castellà)

empara f. cobijo ( m. ), amparo ( m. ).

Segona persona singular Present Imperatiu del verb emparar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
emparar






Participi
emparat
emparada
emparats
emparades



Gerundi
emparant






INDICATIU
Present
(jo) empare
(tu) empares
(ell/ella/vosté) empara
(nosaltres) emparem
(vosaltres) empareu
(ells/elles/vostés) emparen

Perfet
(jo) he emparat
(tu) has emparat
(ell/ella/vosté) ha emparat
(nosaltres) hem emparat
(vosaltres) heu emparat
(ells/elles/vostés) han emparat

Passat simple
(jo) emparí
(tu) emparares
(ell/ella/vosté) emparà
(nosaltres) emparàrem
(vosaltres) emparàreu
(ells/elles/vostés) empararen

Passat perifràstic
(jo) vaig emparar
(tu) vas (o vares) emparar
(ell/ella/vosté) va emparar
(nosaltres) vam (o vàrem) emparar
(vosaltres) vau (o vàreu) emparar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) emparar

Imperfet
(jo) emparava
(tu) emparaves
(ell/ella/vosté) emparava
(nosaltres) emparàvem
(vosaltres) emparàveu
(ells/elles/vostés) emparaven

Plusquamperfet
(jo) havia emparat
(tu) havies emparat
(ell/ella/vosté) havia emparat
(nosaltres) havíem emparat
(vosaltres) havíeu emparat
(ells/elles/vostés) havien emparat

Passat anterior
(jo) haguí emparat
(tu) hagueres emparat
(ell/ella/vosté) hagué emparat
(nosaltres) haguérem emparat
(vosaltres) haguéreu emparat
(ells/elles/vostés) hagueren emparat

Futur
(jo) empararé
(tu) empararàs
(ell/ella/vosté) empararà
(nosaltres) empararem
(vosaltres) emparareu
(ells/elles/vostés) empararan

Futur perfet
(jo) hauré emparat
(tu) hauràs emparat
(ell/ella/vosté) haurà emparat
(nosaltres) haurem emparat
(vosaltres) haureu emparat
(ells/elles/vostés) hauran emparat

Condicional
(jo) empararia
(tu) empararies
(ell/ella/vosté) empararia
(nosaltres) empararíem
(vosaltres) empararíeu
(ells/elles/vostés) empararien

Condicional perfet
(jo) hauria emparat
(tu) hauries emparat
(ell/ella/vosté) hauria emparat
(nosaltres) hauríem emparat
(vosaltres) hauríeu emparat
(ells/elles/vostés) haurien emparat

SUBJUNTIU
Present
(jo) empare
(tu) empares
(ell/ella/vosté) empare
(nosaltres) emparem
(vosaltres) empareu
(ells/elles/vostés) emparen

Perfet
(jo) haja emparat
(tu) hages emparat
(ell/ella/vosté) haja emparat
(nosaltres) hàgem emparat
(vosaltres) hàgeu emparat
(ells/elles/vostés) hagen emparat

Imperfet
(jo) emparara
(tu) emparares
(ell/ella/vosté) emparara
(nosaltres) emparàrem
(vosaltres) emparàreu
(ells/elles/vostés) empararen

Plusquamperfet
(jo) haguera emparat
(tu) hagueres emparat
(ell/ella/vosté) haguera emparat
(nosaltres) haguérem emparat
(vosaltres) haguéreu emparat
(ells/elles/vostés) hagueren emparat

IMPERATIU
Present

empara (tu)
empare (ell/ella/vosté)
emparem (nosaltres)
empareu (vosaltres)
emparen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar