emparar
1.
a.
v. tr.
Ajudar (una persona desvalguda).
Emparar els pobres i els dèbils.
b.
v. pron.
Protegir-se, aprofitar-se del poder o l'ajuda d'una persona o una cosa.
M'empare amb Déu! Quan té problemes s'empara amb la família. Si plou, empareu-vos amb el paraigua.
c.
Déu t'empare
(o
vos empare
)
Expressió amb què es dóna comiat a un captaire sense fer-li almoina.
2.
a.
v. tr.
Aguantar (algú o alguna cosa) impedint que caiga.
Vaig estar a punt de caure, però m'empararen a temps.
b.
v. pron.
Agarrar-se, recolzar-se en algú o alguna cosa per no caure.
Vaig caure escales avall però em vaig emparar amb la barana.
3.
a.
v. tr.
[
ant.
]
Embargar (una cosa) en virtut d'autoritat.
b.
v. tr.
[
ant.
]
Apoderar-se (d'una cosa siga) com siga.
c.
v. pron.
El moro s'emparà del castell mentre el cristià dormia.
4.
a.
v. tr.
[
ant.
]
Prendre, algú, al seu càrrec (una acció, un treball, etc.).
b.
v. pron.
[
ant.
]
Encarregar-se, algú, de fer una determinada cosa.