emparellar (Diccionari)

emparellar
1. a. v. tr. Formar parella. Emparella els calcetins. En el dinar em van emparellar amb Isabel.
b. v. pron. Quan va començar la música, els convidats s'emparellaren per a ballar.
2. v. intr. Posar-se al mateix nivell que un altre, formant parella. Per a poder entrar a la festa heu d'emparellar.
3. v. tr. Aparellar 2 1.
4. v. pron. [ pop. ] Posar-se a viure juntes, dos persones, sense haver-se casat.

emparellar (Traducció Valencià-Castellà)

emparellar v. tr. emparejar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb emparellar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
emparellar






Participi
emparellat
emparellada
emparellats
emparellades



Gerundi
emparellant






INDICATIU
Present
(jo) emparelle
(tu) emparelles
(ell/ella/vosté) emparella
(nosaltres) emparellem
(vosaltres) emparelleu
(ells/elles/vostés) emparellen

Perfet
(jo) he emparellat
(tu) has emparellat
(ell/ella/vosté) ha emparellat
(nosaltres) hem emparellat
(vosaltres) heu emparellat
(ells/elles/vostés) han emparellat

Passat simple
(jo) emparellí
(tu) emparellares
(ell/ella/vosté) emparellà
(nosaltres) emparellàrem
(vosaltres) emparellàreu
(ells/elles/vostés) emparellaren

Passat perifràstic
(jo) vaig emparellar
(tu) vas (o vares) emparellar
(ell/ella/vosté) va emparellar
(nosaltres) vam (o vàrem) emparellar
(vosaltres) vau (o vàreu) emparellar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) emparellar

Imperfet
(jo) emparellava
(tu) emparellaves
(ell/ella/vosté) emparellava
(nosaltres) emparellàvem
(vosaltres) emparellàveu
(ells/elles/vostés) emparellaven

Plusquamperfet
(jo) havia emparellat
(tu) havies emparellat
(ell/ella/vosté) havia emparellat
(nosaltres) havíem emparellat
(vosaltres) havíeu emparellat
(ells/elles/vostés) havien emparellat

Passat anterior
(jo) haguí emparellat
(tu) hagueres emparellat
(ell/ella/vosté) hagué emparellat
(nosaltres) haguérem emparellat
(vosaltres) haguéreu emparellat
(ells/elles/vostés) hagueren emparellat

Futur
(jo) emparellaré
(tu) emparellaràs
(ell/ella/vosté) emparellarà
(nosaltres) emparellarem
(vosaltres) emparellareu
(ells/elles/vostés) emparellaran

Futur perfet
(jo) hauré emparellat
(tu) hauràs emparellat
(ell/ella/vosté) haurà emparellat
(nosaltres) haurem emparellat
(vosaltres) haureu emparellat
(ells/elles/vostés) hauran emparellat

Condicional
(jo) emparellaria
(tu) emparellaries
(ell/ella/vosté) emparellaria
(nosaltres) emparellaríem
(vosaltres) emparellaríeu
(ells/elles/vostés) emparellarien

Condicional perfet
(jo) hauria emparellat
(tu) hauries emparellat
(ell/ella/vosté) hauria emparellat
(nosaltres) hauríem emparellat
(vosaltres) hauríeu emparellat
(ells/elles/vostés) haurien emparellat

SUBJUNTIU
Present
(jo) emparelle
(tu) emparelles
(ell/ella/vosté) emparelle
(nosaltres) emparellem
(vosaltres) emparelleu
(ells/elles/vostés) emparellen

Perfet
(jo) haja emparellat
(tu) hages emparellat
(ell/ella/vosté) haja emparellat
(nosaltres) hàgem emparellat
(vosaltres) hàgeu emparellat
(ells/elles/vostés) hagen emparellat

Imperfet
(jo) emparellara
(tu) emparellares
(ell/ella/vosté) emparellara
(nosaltres) emparellàrem
(vosaltres) emparellàreu
(ells/elles/vostés) emparellaren

Plusquamperfet
(jo) haguera emparellat
(tu) hagueres emparellat
(ell/ella/vosté) haguera emparellat
(nosaltres) haguérem emparellat
(vosaltres) haguéreu emparellat
(ells/elles/vostés) hagueren emparellat

IMPERATIU
Present

emparella (tu)
emparelle (ell/ella/vosté)
emparellem (nosaltres)
emparelleu (vosaltres)
emparellen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar