empriu
1.
a.
m.
[
ant.
]
Emprament.
b.
m.
[
ant.
]
Aprofitament d'una cosa material, de béns immobles o d'accessoris aliens.
2.
m. HIST.
Dret d'aprofitament comunal d'alguns béns rústics, en general pastures, boscs i aigües, per part dels veïns d'un poble o comunitat rural, quasi sempre com un accés a la possessió particular, basant-se en qualsevol títol jurídic, d'una peça de cultiu.
3.
m.
Bé objecte del dret d'empriu.