encabir (Diccionari)

encabir
1. v. tr. Fer cabre (algú o alguna cosa) en un lloc. No sé on encabirem estes mantes, l'armari està ple.
2. v. pron. Ens vam encabir tots en un cotxe.

encabir (Traducció Valencià-Castellà)

encabir v. tr. meter.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb encabir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
encabir






Participi
encabit
encabida
encabits
encabides



Gerundi
encabint






INDICATIU
Present
(jo) encabisc
(tu) encabeixes (o encabixes)
(ell/ella/vosté) encabeix (o encabix)
(nosaltres) encabim
(vosaltres) encabiu
(ells/elles/vostés) encabeixen (o encabixen)

Perfet
(jo) he encabit
(tu) has encabit
(ell/ella/vosté) ha encabit
(nosaltres) hem encabit
(vosaltres) heu encabit
(ells/elles/vostés) han encabit

Passat simple
(jo) encabí
(tu) encabires
(ell/ella/vosté) encabí
(nosaltres) encabírem
(vosaltres) encabíreu
(ells/elles/vostés) encabiren

Passat perifràstic
(jo) vaig encabir
(tu) vas (o vares) encabir
(ell/ella/vosté) va encabir
(nosaltres) vam (o vàrem) encabir
(vosaltres) vau (o vàreu) encabir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) encabir

Imperfet
(jo) encabia
(tu) encabies
(ell/ella/vosté) encabia
(nosaltres) encabíem
(vosaltres) encabíeu
(ells/elles/vostés) encabien

Plusquamperfet
(jo) havia encabit
(tu) havies encabit
(ell/ella/vosté) havia encabit
(nosaltres) havíem encabit
(vosaltres) havíeu encabit
(ells/elles/vostés) havien encabit

Passat anterior
(jo) haguí encabit
(tu) hagueres encabit
(ell/ella/vosté) hagué encabit
(nosaltres) haguérem encabit
(vosaltres) haguéreu encabit
(ells/elles/vostés) hagueren encabit

Futur
(jo) encabiré
(tu) encabiràs
(ell/ella/vosté) encabirà
(nosaltres) encabirem
(vosaltres) encabireu
(ells/elles/vostés) encabiran

Futur perfet
(jo) hauré encabit
(tu) hauràs encabit
(ell/ella/vosté) haurà encabit
(nosaltres) haurem encabit
(vosaltres) haureu encabit
(ells/elles/vostés) hauran encabit

Condicional
(jo) encabiria
(tu) encabiries
(ell/ella/vosté) encabiria
(nosaltres) encabiríem
(vosaltres) encabiríeu
(ells/elles/vostés) encabirien

Condicional perfet
(jo) hauria encabit
(tu) hauries encabit
(ell/ella/vosté) hauria encabit
(nosaltres) hauríem encabit
(vosaltres) hauríeu encabit
(ells/elles/vostés) haurien encabit

SUBJUNTIU
Present
(jo) encabisca
(tu) encabisques
(ell/ella/vosté) encabisca
(nosaltres) encabim
(vosaltres) encabiu
(ells/elles/vostés) encabisquen

Perfet
(jo) haja encabit
(tu) hages encabit
(ell/ella/vosté) haja encabit
(nosaltres) hàgem encabit
(vosaltres) hàgeu encabit
(ells/elles/vostés) hagen encabit

Imperfet
(jo) encabira
(tu) encabires
(ell/ella/vosté) encabira
(nosaltres) encabírem
(vosaltres) encabíreu
(ells/elles/vostés) encabiren

Plusquamperfet
(jo) haguera encabit
(tu) hagueres encabit
(ell/ella/vosté) haguera encabit
(nosaltres) haguérem encabit
(vosaltres) haguéreu encabit
(ells/elles/vostés) hagueren encabit

IMPERATIU
Present

encabeix (o encabix) (tu)
encabisca (ell/ella/vosté)
encabim (nosaltres)
encabiu (vosaltres)
encabisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar