encara (Diccionari)

encara
1. a. adv. Indica que en un moment determinat una cosa continua tenint lloc o, amb negació, que en un moment determinat una cosa no ha tingut lloc. Encara està cansat. A les set, la xiqueta encara no havia arribat a casa.
b. adv. Seguit d'un verb subordinat amb negació, indica que l'acció expressada pel verb principal passa immediatament després d'haver començat o d'haver-se acomplit la del verb subordinat. Encara no feia un sospir, tots corrien a vore què tenia.
c. encara ara Indica que alguna cosa continua produint un efecte a pesar del temps transcorregut d'ençà que tingué lloc. Encara ara continua trista!
2. a. adv. Indica que una cosa té lloc a pesar dels obstacles que s'hi oposen. Tan malalta com està, i encara va a treballar.
b. adv. Indica que allò que es destaca com a superior o inferior ho és tot i aconseguir també l'altre element de la comparació un grau considerable. És molt fort, i el seu germà encara ho és més. Ara encara llig menys que abans.
c. adv. Indica que una cosa, en comparació amb una altra, és acceptable, menys roïna, etc. Ella, encara; el seu cosí sí, que no calla mai!
d. adv. Indica afegiment, addició, suma. Encara interpretà cinc cançons més.
e. encara com aquell Dit d'una cosa que es pot tolerar. L'espectacle no té massa gràcia; si l'entrada fóra més barata, encara com aquell, però així no val la pena anar-hi.
f. encara més Emfatitza una afirmació. El nou model d'automòbil s'ha venut molt bé, encara més si tenim en compte la crisi econòmica en què ens movem.
g. encara no No arribant a. El meu fill té vint anys encara no i ja ha fet tres carreres universitàries.
h. encara que Introduïx l'enunciació de l'obstacle a pesar del qual alguna cosa té lloc. Ho hauré de fer, encara que no m'agrada!
i. i encara (o encara bé , o encara bo , o i encara gràcies , o i encara sort , o encara com ) Locucions que indiquen que el mal, la pèrdua, el dany, etc., ha sigut menor del que hauria pogut ser. I encara gràcies que ha trobat faena! Ens pagaran una misèria i encara sort! I encara bo que no passem gana! Hi va perdre un ull, i encara!
j. i encara! (o i encara gràcies! ) Com a màxim, pel cap alt. Del llibre, en faran mil exemplars, i encara!

encara (Traducció Valencià-Castellà)

encara adv. 1. todavía, aún.
2. encara ara todavía.
3. encara com aquell puede pasar, puede pasar.
4. encara més
5. encara no
6. encara que aun cuando, aunque, a pesar de que.
7. i encara (o encara bé , o encara bo , o i encara gràcies , o i encara sort , o encara com ) y menos mal que.
8. i encara! (o i encara gràcies! ) ¡y gracias!

Segona persona singular Present Imperatiu del verb encarar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
encarar






Participi
encarat
encarada
encarats
encarades



Gerundi
encarant






INDICATIU
Present
(jo) encare
(tu) encares
(ell/ella/vosté) encara
(nosaltres) encarem
(vosaltres) encareu
(ells/elles/vostés) encaren

Perfet
(jo) he encarat
(tu) has encarat
(ell/ella/vosté) ha encarat
(nosaltres) hem encarat
(vosaltres) heu encarat
(ells/elles/vostés) han encarat

Passat simple
(jo) encarí
(tu) encarares
(ell/ella/vosté) encarà
(nosaltres) encaràrem
(vosaltres) encaràreu
(ells/elles/vostés) encararen

Passat perifràstic
(jo) vaig encarar
(tu) vas (o vares) encarar
(ell/ella/vosté) va encarar
(nosaltres) vam (o vàrem) encarar
(vosaltres) vau (o vàreu) encarar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) encarar

Imperfet
(jo) encarava
(tu) encaraves
(ell/ella/vosté) encarava
(nosaltres) encaràvem
(vosaltres) encaràveu
(ells/elles/vostés) encaraven

Plusquamperfet
(jo) havia encarat
(tu) havies encarat
(ell/ella/vosté) havia encarat
(nosaltres) havíem encarat
(vosaltres) havíeu encarat
(ells/elles/vostés) havien encarat

Passat anterior
(jo) haguí encarat
(tu) hagueres encarat
(ell/ella/vosté) hagué encarat
(nosaltres) haguérem encarat
(vosaltres) haguéreu encarat
(ells/elles/vostés) hagueren encarat

Futur
(jo) encararé
(tu) encararàs
(ell/ella/vosté) encararà
(nosaltres) encararem
(vosaltres) encarareu
(ells/elles/vostés) encararan

Futur perfet
(jo) hauré encarat
(tu) hauràs encarat
(ell/ella/vosté) haurà encarat
(nosaltres) haurem encarat
(vosaltres) haureu encarat
(ells/elles/vostés) hauran encarat

Condicional
(jo) encararia
(tu) encararies
(ell/ella/vosté) encararia
(nosaltres) encararíem
(vosaltres) encararíeu
(ells/elles/vostés) encararien

Condicional perfet
(jo) hauria encarat
(tu) hauries encarat
(ell/ella/vosté) hauria encarat
(nosaltres) hauríem encarat
(vosaltres) hauríeu encarat
(ells/elles/vostés) haurien encarat

SUBJUNTIU
Present
(jo) encare
(tu) encares
(ell/ella/vosté) encare
(nosaltres) encarem
(vosaltres) encareu
(ells/elles/vostés) encaren

Perfet
(jo) haja encarat
(tu) hages encarat
(ell/ella/vosté) haja encarat
(nosaltres) hàgem encarat
(vosaltres) hàgeu encarat
(ells/elles/vostés) hagen encarat

Imperfet
(jo) encarara
(tu) encarares
(ell/ella/vosté) encarara
(nosaltres) encaràrem
(vosaltres) encaràreu
(ells/elles/vostés) encararen

Plusquamperfet
(jo) haguera encarat
(tu) hagueres encarat
(ell/ella/vosté) haguera encarat
(nosaltres) haguérem encarat
(vosaltres) haguéreu encarat
(ells/elles/vostés) hagueren encarat

IMPERATIU
Present

encara (tu)
encare (ell/ella/vosté)
encarem (nosaltres)
encareu (vosaltres)
encaren (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb encarar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
encarar






Participio
encarado
encarada
encarados
encaradas



Gerundio
encarando






INDICATIVO
Presente
(yo) encaro
(tu) encaras
(el/ella/Ud.) encara
(nosotros) encaramos
(vosotros) encaráis
(ellos/ellas/Uds.) encaran

Pretérito perfecto simple
(yo) encaré
(tu) encaraste
(el/ella/Ud.) encaró
(nosotros) encaramos
(vosotros) encarasteis
(ellos/ellas/Uds.) encararon

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he encarado
(tu) has encarado
(el/ella/Ud.) ha encarado
(nosotros) hemos encarado
(vosotros) habéis encarado
(ellos/ellas/Uds.) han encarado

Pretérito imperfecto
(yo) encaraba
(tu) encarabas
(el/ella/Ud.) encaraba
(nosotros) encarábamos
(vosotros) encarabais
(ellos/ellas/Uds.) encaraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había encarado
(tu) habías encarado
(el/ella/Ud.) había encarado
(nosotros) habíamos encarado
(vosotros) habíais encarado
(ellos/ellas/Uds.) habían encarado

Pretérito anterior
(yo) hube encarado
(tu) hubiste encarado
(el/ella/Ud.) hubo encarado
(nosotros) hubimos encarado
(vosotros) hubisteis encarado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron encarado

Futuro simple
(yo) encararé
(tu) encararás
(el/ella/Ud.) encarará
(nosotros) encararemos
(vosotros) encararéis
(ellos/ellas/Uds.) encararán

Futuro compuesto
(yo) habré encarado
(tu) habrás encarado
(el/ella/Ud.) habrá encarado
(nosotros) habremos encarado
(vosotros) habréis encarado
(ellos/ellas/Uds.) habrán encarado

Condicional simple
(yo) encararía
(tu) encararías
(el/ella/Ud.) encararía
(nosotros) encararíamos
(vosotros) encararíais
(ellos/ellas/Uds.) encararían

Condicional compuesto
(yo) habría encarado
(tu) habrías encarado
(el/ella/Ud.) habría encarado
(nosotros) habríamos encarado
(vosotros) habríais encarado
(ellos/ellas/Uds.) habrían encarado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) encare
(tu) encares
(el/ella/Ud.) encare
(nosotros) encaremos
(vosotros) encaréis
(ellos/ellas/Uds.) encaren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya encarado
(tu) hayas encarado
(el/ella/Ud.) haya encarado
(nosotros) hayamos encarado
(vosotros) hayáis encarado
(ellos/ellas/Uds.) hayan encarado

Pretérito imperfecto I
(yo) encarara
(tu) encararas
(el/ella/Ud.) encarara
(nosotros) encaráramos
(vosotros) encararais
(ellos/ellas/Uds.) encararan

Pretérito imperfecto II
(yo) encarase
(tu) encarases
(el/ella/Ud.) encarase
(nosotros) encarásemos
(vosotros) encaraseis
(ellos/ellas/Uds.) encarasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera encarado
(tu) hubieras encarado
(el/ella/Ud.) hubiera encarado
(nosotros) hubiéramos encarado
(vosotros) hubierais encarado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran encarado

Futuro simple
(yo) encarare
(tu) encarares
(el/ella/Ud.) encarare
(nosotros) encaráremos
(vosotros) encarareis
(ellos/ellas/Uds.) encararen

Futuro compuesto
(yo) hubiere encarado
(tu) hubieres encarado
(el/ella/Ud.) hubiere encarado
(nosotros) hubiéremos encarado
(vosotros) hubiereis encarado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren encarado

IMPERATIVO
Presente


encare (el/ella/Ud.)
encaremos (nosotros)
encarad (vosotros)
encaren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar