encertar (Diccionari)

encertar
1. a. v. tr. Fer bé (una cosa). Hui hem encertat el dinar!
b. v. tr. Fer arribar (una cos) al punt previst a on l'agent la dirigia. Has encertat el colp, el tir.
2. a. v. tr. Trobar la solució (d'allò que es busca), entre coses incertes o dubtoses. Sempre encerta la tonalitat correcta.
b. v. tr. Endevinar, descobrir per casualitat. Encertar el resultat del sorteig.
c. qui l'encerta l'endevina! (o si l'encerte l'endevine! ) Expressió per a indicar que es confia en la sort a l'hora de començar a fer una cosa.
3. v. tr. Tocar (algú o alguna cosa) amb precisió. Ha encertat el punt exacte. No la vam encertar, i això que estava prop!

encertar (Traducció Valencià-Castellà)

encertar encertar v. tr. 1. atinar, acertar, plomear.
2. si l'encerte l'endevine si lo acierto, lo acierto; al buen tuntún.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb encertar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
encertar






Participi
encertat
encertada
encertats
encertades



Gerundi
encertant






INDICATIU
Present
(jo) encerte
(tu) encertes
(ell/ella/vosté) encerta
(nosaltres) encertem
(vosaltres) encerteu
(ells/elles/vostés) encerten

Perfet
(jo) he encertat
(tu) has encertat
(ell/ella/vosté) ha encertat
(nosaltres) hem encertat
(vosaltres) heu encertat
(ells/elles/vostés) han encertat

Passat simple
(jo) encertí
(tu) encertares
(ell/ella/vosté) encertà
(nosaltres) encertàrem
(vosaltres) encertàreu
(ells/elles/vostés) encertaren

Passat perifràstic
(jo) vaig encertar
(tu) vas (o vares) encertar
(ell/ella/vosté) va encertar
(nosaltres) vam (o vàrem) encertar
(vosaltres) vau (o vàreu) encertar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) encertar

Imperfet
(jo) encertava
(tu) encertaves
(ell/ella/vosté) encertava
(nosaltres) encertàvem
(vosaltres) encertàveu
(ells/elles/vostés) encertaven

Plusquamperfet
(jo) havia encertat
(tu) havies encertat
(ell/ella/vosté) havia encertat
(nosaltres) havíem encertat
(vosaltres) havíeu encertat
(ells/elles/vostés) havien encertat

Passat anterior
(jo) haguí encertat
(tu) hagueres encertat
(ell/ella/vosté) hagué encertat
(nosaltres) haguérem encertat
(vosaltres) haguéreu encertat
(ells/elles/vostés) hagueren encertat

Futur
(jo) encertaré
(tu) encertaràs
(ell/ella/vosté) encertarà
(nosaltres) encertarem
(vosaltres) encertareu
(ells/elles/vostés) encertaran

Futur perfet
(jo) hauré encertat
(tu) hauràs encertat
(ell/ella/vosté) haurà encertat
(nosaltres) haurem encertat
(vosaltres) haureu encertat
(ells/elles/vostés) hauran encertat

Condicional
(jo) encertaria
(tu) encertaries
(ell/ella/vosté) encertaria
(nosaltres) encertaríem
(vosaltres) encertaríeu
(ells/elles/vostés) encertarien

Condicional perfet
(jo) hauria encertat
(tu) hauries encertat
(ell/ella/vosté) hauria encertat
(nosaltres) hauríem encertat
(vosaltres) hauríeu encertat
(ells/elles/vostés) haurien encertat

SUBJUNTIU
Present
(jo) encerte
(tu) encertes
(ell/ella/vosté) encerte
(nosaltres) encertem
(vosaltres) encerteu
(ells/elles/vostés) encerten

Perfet
(jo) haja encertat
(tu) hages encertat
(ell/ella/vosté) haja encertat
(nosaltres) hàgem encertat
(vosaltres) hàgeu encertat
(ells/elles/vostés) hagen encertat

Imperfet
(jo) encertara
(tu) encertares
(ell/ella/vosté) encertara
(nosaltres) encertàrem
(vosaltres) encertàreu
(ells/elles/vostés) encertaren

Plusquamperfet
(jo) haguera encertat
(tu) hagueres encertat
(ell/ella/vosté) haguera encertat
(nosaltres) haguérem encertat
(vosaltres) haguéreu encertat
(ells/elles/vostés) hagueren encertat

IMPERATIU
Present

encerta (tu)
encerte (ell/ella/vosté)
encertem (nosaltres)
encerteu (vosaltres)
encerten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar