encollir (Diccionari)

encollir
1. a. v. pron. Entrar-se'n. Esta camisa es va encollir quan la vas llavar amb aigua calenta.
b. v. pron. [ p. anal. ] S'ha hagut d'encollir per a posar-se els pantalons de l'any passat.
2. a. v. tr. Fer minvar la llargària (del cos o d'una part del cos). Hauràs d'encollir les cames, si no, no podran passar. Encollir la mà.
b. v. pron. Encollix-te tant com pugues, a vore si cabem tots.
3. a. v. pron. [ fig. ] Perdre l'ànim, el coratge. S'encollix davant dels crits de son pare.
b. v. pron. [ p. ext. i fig. ] Només de pensar la fam que passaven, se m'encollia el cor.

encollir (Traducció Valencià-Castellà)

encollir v. pron..

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb encollir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
encollir






Participi
encollit
encollida
encollits
encollides



Gerundi
encollint






INDICATIU
Present
(jo) encollisc
(tu) encolleixes (o encollixes)
(ell/ella/vosté) encolleix (o encollix)
(nosaltres) encollim
(vosaltres) encolliu
(ells/elles/vostés) encolleixen (o encollixen)

Perfet
(jo) he encollit
(tu) has encollit
(ell/ella/vosté) ha encollit
(nosaltres) hem encollit
(vosaltres) heu encollit
(ells/elles/vostés) han encollit

Passat simple
(jo) encollí
(tu) encollires
(ell/ella/vosté) encollí
(nosaltres) encollírem
(vosaltres) encollíreu
(ells/elles/vostés) encolliren

Passat perifràstic
(jo) vaig encollir
(tu) vas (o vares) encollir
(ell/ella/vosté) va encollir
(nosaltres) vam (o vàrem) encollir
(vosaltres) vau (o vàreu) encollir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) encollir

Imperfet
(jo) encollia
(tu) encollies
(ell/ella/vosté) encollia
(nosaltres) encollíem
(vosaltres) encollíeu
(ells/elles/vostés) encollien

Plusquamperfet
(jo) havia encollit
(tu) havies encollit
(ell/ella/vosté) havia encollit
(nosaltres) havíem encollit
(vosaltres) havíeu encollit
(ells/elles/vostés) havien encollit

Passat anterior
(jo) haguí encollit
(tu) hagueres encollit
(ell/ella/vosté) hagué encollit
(nosaltres) haguérem encollit
(vosaltres) haguéreu encollit
(ells/elles/vostés) hagueren encollit

Futur
(jo) encolliré
(tu) encolliràs
(ell/ella/vosté) encollirà
(nosaltres) encollirem
(vosaltres) encollireu
(ells/elles/vostés) encolliran

Futur perfet
(jo) hauré encollit
(tu) hauràs encollit
(ell/ella/vosté) haurà encollit
(nosaltres) haurem encollit
(vosaltres) haureu encollit
(ells/elles/vostés) hauran encollit

Condicional
(jo) encolliria
(tu) encolliries
(ell/ella/vosté) encolliria
(nosaltres) encolliríem
(vosaltres) encolliríeu
(ells/elles/vostés) encollirien

Condicional perfet
(jo) hauria encollit
(tu) hauries encollit
(ell/ella/vosté) hauria encollit
(nosaltres) hauríem encollit
(vosaltres) hauríeu encollit
(ells/elles/vostés) haurien encollit

SUBJUNTIU
Present
(jo) encollisca
(tu) encollisques
(ell/ella/vosté) encollisca
(nosaltres) encollim
(vosaltres) encolliu
(ells/elles/vostés) encollisquen

Perfet
(jo) haja encollit
(tu) hages encollit
(ell/ella/vosté) haja encollit
(nosaltres) hàgem encollit
(vosaltres) hàgeu encollit
(ells/elles/vostés) hagen encollit

Imperfet
(jo) encollira
(tu) encollires
(ell/ella/vosté) encollira
(nosaltres) encollírem
(vosaltres) encollíreu
(ells/elles/vostés) encolliren

Plusquamperfet
(jo) haguera encollit
(tu) hagueres encollit
(ell/ella/vosté) haguera encollit
(nosaltres) haguérem encollit
(vosaltres) haguéreu encollit
(ells/elles/vostés) hagueren encollit

IMPERATIU
Present

encolleix (o encollix) (tu)
encollisca (ell/ella/vosté)
encollim (nosaltres)
encolliu (vosaltres)
encollisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar