encollir
1.
a.
v. pron.
Entrar-se'n.
Esta camisa es va encollir quan la vas llavar amb aigua calenta.
b.
v. pron.
[
p. anal.
]
S'ha hagut d'encollir per a posar-se els pantalons de l'any passat.
2.
a.
v. tr.
Fer minvar la llargària (del cos o d'una part del cos).
Hauràs d'encollir les cames, si no, no podran passar. Encollir la mà.
b.
v. pron.
Encollix-te tant com pugues, a vore si cabem tots.
3.
a.
v. pron.
[
fig.
]
Perdre l'ànim, el coratge.
S'encollix davant dels crits de son pare.
b.
v. pron.
[
p. ext.
i
fig.
]
Només de pensar la fam que passaven, se m'encollia el cor.