encomanar
1.
a.
v. tr.
Encarregar a algú que faça (alguna cosa).
Li encomanaren que duguera els llibres a la biblioteca.
b.
v. tr.
Encarregar a algú que s'ocupe (d'algú o d'alguna cosa).
Li ha encomanat la vigilància del seu fill.
2.
a.
v. pron.
Confiar-se a algú, buscant la seua protecció o empara.
S'encomanà a la Mare de Déu perquè l'ajudara.
b.
v. pron. HIST.
En l'edat mitjana, entregar-se, voluntàriament o per manament superior, a la potestat d'un senyor.
c.
sense encomanar-se a Déu ni al diable
(o
al dimoni
, o
a Santa Maria
)
Sense prendre cap precaució, sense parar-se a reflexionar.
3.
a.
v. tr.
Contagiar.
b.
v. pron.
Contagiar-se.
4.
a.
v. tr. TÈXTIL
En la màquina de parar, fer acompanyar un fil trencat per un dels del seu costat quan no es pot trobar el cap del fil trencat.
b.
v. tr. TÈXTIL
En el teler, posar junts dos o més fils, però sense retòrcer-los perquè formen un sol fil.
5.
v. tr.
Encarregar (alguna cosa) amb anticipació.