enconar
1.
a.
v. tr.
Donar la primera llet (a un xiquet).
Maria va enconar el fill d'Isabel.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Fer que (un animal jove) aprenga a menjar donant-li les primeres menjades.
c.
v. tr.
Posar mel o una altra cosa suau en el paladar (d'un nadó) per a fer-li agarrar el gust de mamar.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Fer agarrar (a algú) el gust, l'hàbit, d'una cosa.
L'han enconat en estes idees. Van enconar el gos a fer les seues necessitats al carrer.
b.
v. pron.
[
fig.
]
S'encona en tots els costums estrangers.