endevinar (Diccionari)

endevinar
1. v. tr. ESOT. Conéixer (les coses futures o ocultes) per mitjà de les evidències fragmentàries que es troben en signes prèviament codificats segons cada cultura.
2. v. tr. Descobrir per conjectures o intuïcions (el que no se sabia). Endevinar les idees, les intencions d'una persona.
3. v. tr. Trobar la solució (d'un enigma). Heu d'endevinar el nom!
4. v. tr. Fer (una cosa) que resultarà bona. Si compres el terreny, l'hauràs endevinada.
5. v. tr. Descobrir (una cosa) per l'observació atenta d'un detall o d'una circumstància. Per la teua mirada endevine que has aprovat.
6. endevina qui t'ha tocat! Exclamació que expressa el desconeixement de la causa d'un perjuí.

endevinar (Traducció Valencià-Castellà)

endevinar v. tr. 1. adivinar.
2. endevina qui t'ha tocat! ¡adivina quién te dio!

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb endevinar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
endevinar






Participi
endevinat
endevinada
endevinats
endevinades



Gerundi
endevinant






INDICATIU
Present
(jo) endevine
(tu) endevines
(ell/ella/vosté) endevina
(nosaltres) endevinem
(vosaltres) endevineu
(ells/elles/vostés) endevinen

Perfet
(jo) he endevinat
(tu) has endevinat
(ell/ella/vosté) ha endevinat
(nosaltres) hem endevinat
(vosaltres) heu endevinat
(ells/elles/vostés) han endevinat

Passat simple
(jo) endeviní
(tu) endevinares
(ell/ella/vosté) endevinà
(nosaltres) endevinàrem
(vosaltres) endevinàreu
(ells/elles/vostés) endevinaren

Passat perifràstic
(jo) vaig endevinar
(tu) vas (o vares) endevinar
(ell/ella/vosté) va endevinar
(nosaltres) vam (o vàrem) endevinar
(vosaltres) vau (o vàreu) endevinar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) endevinar

Imperfet
(jo) endevinava
(tu) endevinaves
(ell/ella/vosté) endevinava
(nosaltres) endevinàvem
(vosaltres) endevinàveu
(ells/elles/vostés) endevinaven

Plusquamperfet
(jo) havia endevinat
(tu) havies endevinat
(ell/ella/vosté) havia endevinat
(nosaltres) havíem endevinat
(vosaltres) havíeu endevinat
(ells/elles/vostés) havien endevinat

Passat anterior
(jo) haguí endevinat
(tu) hagueres endevinat
(ell/ella/vosté) hagué endevinat
(nosaltres) haguérem endevinat
(vosaltres) haguéreu endevinat
(ells/elles/vostés) hagueren endevinat

Futur
(jo) endevinaré
(tu) endevinaràs
(ell/ella/vosté) endevinarà
(nosaltres) endevinarem
(vosaltres) endevinareu
(ells/elles/vostés) endevinaran

Futur perfet
(jo) hauré endevinat
(tu) hauràs endevinat
(ell/ella/vosté) haurà endevinat
(nosaltres) haurem endevinat
(vosaltres) haureu endevinat
(ells/elles/vostés) hauran endevinat

Condicional
(jo) endevinaria
(tu) endevinaries
(ell/ella/vosté) endevinaria
(nosaltres) endevinaríem
(vosaltres) endevinaríeu
(ells/elles/vostés) endevinarien

Condicional perfet
(jo) hauria endevinat
(tu) hauries endevinat
(ell/ella/vosté) hauria endevinat
(nosaltres) hauríem endevinat
(vosaltres) hauríeu endevinat
(ells/elles/vostés) haurien endevinat

SUBJUNTIU
Present
(jo) endevine
(tu) endevines
(ell/ella/vosté) endevine
(nosaltres) endevinem
(vosaltres) endevineu
(ells/elles/vostés) endevinen

Perfet
(jo) haja endevinat
(tu) hages endevinat
(ell/ella/vosté) haja endevinat
(nosaltres) hàgem endevinat
(vosaltres) hàgeu endevinat
(ells/elles/vostés) hagen endevinat

Imperfet
(jo) endevinara
(tu) endevinares
(ell/ella/vosté) endevinara
(nosaltres) endevinàrem
(vosaltres) endevinàreu
(ells/elles/vostés) endevinaren

Plusquamperfet
(jo) haguera endevinat
(tu) hagueres endevinat
(ell/ella/vosté) haguera endevinat
(nosaltres) haguérem endevinat
(vosaltres) haguéreu endevinat
(ells/elles/vostés) hagueren endevinat

IMPERATIU
Present

endevina (tu)
endevine (ell/ella/vosté)
endevinem (nosaltres)
endevineu (vosaltres)
endevinen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar