enfilar
1.
a.
v. tr.
Fer passar un fil pel forat (d'alguna cosa, especialment d'una agulla de cosir).
b.
v. tr.
Travessar (certes coses) amb un fil que les ha de mantindre unides.
Enfilava les perles una a una.
c.
v. tr.
Travessar (una persona o una cosa) amb una arma o ferramenta punxeguda.
Enfilar algú amb l'espasa. Enfilar les llonganisses amb l'ast.
d.
v. tr.
Lligar (diverses coses) disposant-les en fila.
Enfila bé els xanglots de raïm i els podrem penjar.
e.
v. tr.
[
fig.
]
Agarrar tot dret (un camí).
Enfileu el camí de la dreta i arribareu abans al poble.
f.
v. tr.
Fer coincidir (dos o més coses) observant-les des d'un punt de vista situat en el mateix pla vertical que elles.
g.
v. intr.
[
fig.
]
Enfilar pel carrer. Enfilàvem muntanya amunt.
h.
enfilar l'agulla
Encetar un nou tema de conversació.
2.
a.
v. pron.
Pujar fent servir al mateix temps els peus i les mans.
S'ha enfilat en una olivera. S'enfilava pel mur i entrava a les cases de nit.
b.
v. pron.
Pujar, una planta, arrapant-se pel tronc d'un arbre, per una paret, etc.
El gesmiler s'enfilava per la paret de la tanca.
c.
v. pron.
[
p. ext.
]
Pujar, especialment amb un cert esforç.
S'enfila pel pendent raonant, com si no li costara esforç.
d.
v. pron.
[
fig.
]
S'ha anat enfilant en l'empresa sense importar-li la resta dels companys.
e.
v. pron.
[
fig.
]
Irritar-se molt.
Quan parla sobre el seu treball s'enfila molt.
3.
cada u per on l'enfila
Segons el criteri, la mania o l'afició de cada persona.