enforfoguir
1.
a.
v. tr.
Ofegar, sufocar, apagar (el foc) acumulant matèries que el priven d'airejament.
b.
v. tr.
Privar d'airejament (un espai) per excés de persones o coses acumulades.
2.
v. pron.
Ofegar-se, acalorar-se, posar-se nerviós.
3.
v. tr.
Enfarfegar.