engrunsar
1.
a.
v. tr.
Comunicar un moviment de vaivé (a un cos suspés).
Totes les vesprades engrunsava el xiquet perquè s'adormira.
b.
v. pron.
S'engrunsava amb força.
2.
a.
v. tr.
Comunicar (a un cos), respecte a un punt d'ell mateix, un moviment de vaivé.
Engrunsava el bressol mentre cantava una cançoneta. Quan camina engrunsa el cos.
b.
v. pron.
La nau s'engrunsava sobre les ones.
3.
a.
v. tr.
[
p. ext.
]
La mare engrunsava el seu fill en el parc.
b.
v. pron.
[
p. ext.
]
Vés alerta perquè els xiquets s'engrunsen massa fort.
4.
engrunsar-s'hi
Entretindre's excessivament a fer una faena, fer-la amb negligència.