enjuncar (Diccionari)

enjuncar
1. a. v. tr. Cobrir (el terra) de juncs.
b. v. tr. [ p. ext. ] Cobrir (el terra) de rams, fulles, flors.
2. a. v. tr. Enredar (algú) en un assumpte amb promeses, persuasions, etc.
b. v. pron. Embrancar-se, embolicar-se. S'ha ben enjoncat: no sé per què es fica en coses que no sap fer.

enjuncar (Traducció Valencià-Castellà)

enjuncar v. tr. entruchar, enjuncar.

enjuncar (Traducció Castellà-Valencià)

enjuncar v. tr. enjoncar, enjuncar.

Et pot interessar