enlairat (Diccionari)

enlairat -ada
1. adj. Molt enlaire. Un castell enlairat.
2. adj. [ fig. ] Un enteniment clar i enlairat.

enlairat (Traducció Valencià-Castellà)

enlairat -ada adj. elevado -da.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb enlairar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
enlairar






Participi
enlairat
enlairada
enlairats
enlairades



Gerundi
enlairant






INDICATIU
Present
(jo) enlaire
(tu) enlaires
(ell/ella/vosté) enlaira
(nosaltres) enlairem
(vosaltres) enlaireu
(ells/elles/vostés) enlairen

Perfet
(jo) he enlairat
(tu) has enlairat
(ell/ella/vosté) ha enlairat
(nosaltres) hem enlairat
(vosaltres) heu enlairat
(ells/elles/vostés) han enlairat

Passat simple
(jo) enlairí
(tu) enlairares
(ell/ella/vosté) enlairà
(nosaltres) enlairàrem
(vosaltres) enlairàreu
(ells/elles/vostés) enlairaren

Passat perifràstic
(jo) vaig enlairar
(tu) vas (o vares) enlairar
(ell/ella/vosté) va enlairar
(nosaltres) vam (o vàrem) enlairar
(vosaltres) vau (o vàreu) enlairar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enlairar

Imperfet
(jo) enlairava
(tu) enlairaves
(ell/ella/vosté) enlairava
(nosaltres) enlairàvem
(vosaltres) enlairàveu
(ells/elles/vostés) enlairaven

Plusquamperfet
(jo) havia enlairat
(tu) havies enlairat
(ell/ella/vosté) havia enlairat
(nosaltres) havíem enlairat
(vosaltres) havíeu enlairat
(ells/elles/vostés) havien enlairat

Passat anterior
(jo) haguí enlairat
(tu) hagueres enlairat
(ell/ella/vosté) hagué enlairat
(nosaltres) haguérem enlairat
(vosaltres) haguéreu enlairat
(ells/elles/vostés) hagueren enlairat

Futur
(jo) enlairaré
(tu) enlairaràs
(ell/ella/vosté) enlairarà
(nosaltres) enlairarem
(vosaltres) enlairareu
(ells/elles/vostés) enlairaran

Futur perfet
(jo) hauré enlairat
(tu) hauràs enlairat
(ell/ella/vosté) haurà enlairat
(nosaltres) haurem enlairat
(vosaltres) haureu enlairat
(ells/elles/vostés) hauran enlairat

Condicional
(jo) enlairaria
(tu) enlairaries
(ell/ella/vosté) enlairaria
(nosaltres) enlairaríem
(vosaltres) enlairaríeu
(ells/elles/vostés) enlairarien

Condicional perfet
(jo) hauria enlairat
(tu) hauries enlairat
(ell/ella/vosté) hauria enlairat
(nosaltres) hauríem enlairat
(vosaltres) hauríeu enlairat
(ells/elles/vostés) haurien enlairat

SUBJUNTIU
Present
(jo) enlaire
(tu) enlaires
(ell/ella/vosté) enlaire
(nosaltres) enlairem
(vosaltres) enlaireu
(ells/elles/vostés) enlairen

Perfet
(jo) haja enlairat
(tu) hages enlairat
(ell/ella/vosté) haja enlairat
(nosaltres) hàgem enlairat
(vosaltres) hàgeu enlairat
(ells/elles/vostés) hagen enlairat

Imperfet
(jo) enlairara
(tu) enlairares
(ell/ella/vosté) enlairara
(nosaltres) enlairàrem
(vosaltres) enlairàreu
(ells/elles/vostés) enlairaren

Plusquamperfet
(jo) haguera enlairat
(tu) hagueres enlairat
(ell/ella/vosté) haguera enlairat
(nosaltres) haguérem enlairat
(vosaltres) haguéreu enlairat
(ells/elles/vostés) hagueren enlairat

IMPERATIU
Present

enlaira (tu)
enlaire (ell/ella/vosté)
enlairem (nosaltres)
enlaireu (vosaltres)
enlairen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar