enrarir
1.
v. tr.
i
pron. FÍS.
Rarificar.
2.
a.
v. tr.
Contaminar l'aire.
Una atmosfera enrarida pel fum.
b.
v. pron.
Amb tanta gent, l'aire s'enrarix i es fa irrespirable.
c.
v. tr.
[
fig.
]
En aquella oficina hi havia un ambient enrarit: tot eren males cares. Les relacions entre els dos estaven molt enrarides.
3.
a.
v. tr.
Fer que (algú o el caràcter, etc., d'algú) es torne rar o més rar.
La mort de la seua dona l'ha enrarit, li ha enrarit el caràcter.
b.
v. pron.
S'ha enrarit molt d'un temps ençà este home.