enrarir (Diccionari)

enrarir
1. v. tr. i pron. FÍS. Rarificar.
2. a. v. tr. Contaminar l'aire. Una atmosfera enrarida pel fum.
b. v. pron. Amb tanta gent, l'aire s'enrarix i es fa irrespirable.
c. v. tr. [ fig. ] En aquella oficina hi havia un ambient enrarit: tot eren males cares. Les relacions entre els dos estaven molt enrarides.
3. a. v. tr. Fer que (algú o el caràcter, etc., d'algú) es torne rar o més rar. La mort de la seua dona l'ha enrarit, li ha enrarit el caràcter.
b. v. pron. S'ha enrarit molt d'un temps ençà este home.

enrarir (Traducció Valencià-Castellà)

enrarir v. tr. i pron. enrarecer ( v. tr. ), rarefacer.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb enrarir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
enrarir






Participi
enrarit
enrarida
enrarits
enrarides



Gerundi
enrarint






INDICATIU
Present
(jo) enrarisc
(tu) enrareixes (o enrarixes)
(ell/ella/vosté) enrareix (o enrarix)
(nosaltres) enrarim
(vosaltres) enrariu
(ells/elles/vostés) enrareixen (o enrarixen)

Perfet
(jo) he enrarit
(tu) has enrarit
(ell/ella/vosté) ha enrarit
(nosaltres) hem enrarit
(vosaltres) heu enrarit
(ells/elles/vostés) han enrarit

Passat simple
(jo) enrarí
(tu) enrarires
(ell/ella/vosté) enrarí
(nosaltres) enrarírem
(vosaltres) enraríreu
(ells/elles/vostés) enrariren

Passat perifràstic
(jo) vaig enrarir
(tu) vas (o vares) enrarir
(ell/ella/vosté) va enrarir
(nosaltres) vam (o vàrem) enrarir
(vosaltres) vau (o vàreu) enrarir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enrarir

Imperfet
(jo) enraria
(tu) enraries
(ell/ella/vosté) enraria
(nosaltres) enraríem
(vosaltres) enraríeu
(ells/elles/vostés) enrarien

Plusquamperfet
(jo) havia enrarit
(tu) havies enrarit
(ell/ella/vosté) havia enrarit
(nosaltres) havíem enrarit
(vosaltres) havíeu enrarit
(ells/elles/vostés) havien enrarit

Passat anterior
(jo) haguí enrarit
(tu) hagueres enrarit
(ell/ella/vosté) hagué enrarit
(nosaltres) haguérem enrarit
(vosaltres) haguéreu enrarit
(ells/elles/vostés) hagueren enrarit

Futur
(jo) enrariré
(tu) enrariràs
(ell/ella/vosté) enrarirà
(nosaltres) enrarirem
(vosaltres) enrarireu
(ells/elles/vostés) enrariran

Futur perfet
(jo) hauré enrarit
(tu) hauràs enrarit
(ell/ella/vosté) haurà enrarit
(nosaltres) haurem enrarit
(vosaltres) haureu enrarit
(ells/elles/vostés) hauran enrarit

Condicional
(jo) enrariria
(tu) enrariries
(ell/ella/vosté) enrariria
(nosaltres) enrariríem
(vosaltres) enrariríeu
(ells/elles/vostés) enraririen

Condicional perfet
(jo) hauria enrarit
(tu) hauries enrarit
(ell/ella/vosté) hauria enrarit
(nosaltres) hauríem enrarit
(vosaltres) hauríeu enrarit
(ells/elles/vostés) haurien enrarit

SUBJUNTIU
Present
(jo) enrarisca
(tu) enrarisques
(ell/ella/vosté) enrarisca
(nosaltres) enrarim
(vosaltres) enrariu
(ells/elles/vostés) enrarisquen

Perfet
(jo) haja enrarit
(tu) hages enrarit
(ell/ella/vosté) haja enrarit
(nosaltres) hàgem enrarit
(vosaltres) hàgeu enrarit
(ells/elles/vostés) hagen enrarit

Imperfet
(jo) enrarira
(tu) enrarires
(ell/ella/vosté) enrarira
(nosaltres) enrarírem
(vosaltres) enraríreu
(ells/elles/vostés) enrariren

Plusquamperfet
(jo) haguera enrarit
(tu) hagueres enrarit
(ell/ella/vosté) haguera enrarit
(nosaltres) haguérem enrarit
(vosaltres) haguéreu enrarit
(ells/elles/vostés) hagueren enrarit

IMPERATIU
Present

enrareix (o enrarix) (tu)
enrarisca (ell/ella/vosté)
enrarim (nosaltres)
enrariu (vosaltres)
enrarisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar