ensenyorir (Diccionari)

ensenyorir
1. a. v. tr. Fer senyor (algú), donar-li autoritat. El rei ensenyorí Roger de Llúria de la vila de Cocentaina.
b. v. intr. [ ant. ] Senyorejar, dominar.
c. v. pron. Apoderar-se d'una cosa. Si no li posaren fre, s'ensenyoriria de tot.
2. a. v. tr. Fer adquirir maneres, costums, etc., de senyor. Esta filla vostra, l'aneu ensenyorint massa.
b. v. pron. Adquirir maneres, costums, etc., de senyor.

ensenyorir (Traducció Valencià-Castellà)

ensenyorir v. tr. enseñorear.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb ensenyorir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
ensenyorir






Participi
ensenyorit
ensenyorida
ensenyorits
ensenyorides



Gerundi
ensenyorint






INDICATIU
Present
(jo) ensenyorisc
(tu) ensenyoreixes (o ensenyorixes)
(ell/ella/vosté) ensenyoreix (o ensenyorix)
(nosaltres) ensenyorim
(vosaltres) ensenyoriu
(ells/elles/vostés) ensenyoreixen (o ensenyorixen)

Perfet
(jo) he ensenyorit
(tu) has ensenyorit
(ell/ella/vosté) ha ensenyorit
(nosaltres) hem ensenyorit
(vosaltres) heu ensenyorit
(ells/elles/vostés) han ensenyorit

Passat simple
(jo) ensenyorí
(tu) ensenyorires
(ell/ella/vosté) ensenyorí
(nosaltres) ensenyorírem
(vosaltres) ensenyoríreu
(ells/elles/vostés) ensenyoriren

Passat perifràstic
(jo) vaig ensenyorir
(tu) vas (o vares) ensenyorir
(ell/ella/vosté) va ensenyorir
(nosaltres) vam (o vàrem) ensenyorir
(vosaltres) vau (o vàreu) ensenyorir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) ensenyorir

Imperfet
(jo) ensenyoria
(tu) ensenyories
(ell/ella/vosté) ensenyoria
(nosaltres) ensenyoríem
(vosaltres) ensenyoríeu
(ells/elles/vostés) ensenyorien

Plusquamperfet
(jo) havia ensenyorit
(tu) havies ensenyorit
(ell/ella/vosté) havia ensenyorit
(nosaltres) havíem ensenyorit
(vosaltres) havíeu ensenyorit
(ells/elles/vostés) havien ensenyorit

Passat anterior
(jo) haguí ensenyorit
(tu) hagueres ensenyorit
(ell/ella/vosté) hagué ensenyorit
(nosaltres) haguérem ensenyorit
(vosaltres) haguéreu ensenyorit
(ells/elles/vostés) hagueren ensenyorit

Futur
(jo) ensenyoriré
(tu) ensenyoriràs
(ell/ella/vosté) ensenyorirà
(nosaltres) ensenyorirem
(vosaltres) ensenyorireu
(ells/elles/vostés) ensenyoriran

Futur perfet
(jo) hauré ensenyorit
(tu) hauràs ensenyorit
(ell/ella/vosté) haurà ensenyorit
(nosaltres) haurem ensenyorit
(vosaltres) haureu ensenyorit
(ells/elles/vostés) hauran ensenyorit

Condicional
(jo) ensenyoriria
(tu) ensenyoriries
(ell/ella/vosté) ensenyoriria
(nosaltres) ensenyoriríem
(vosaltres) ensenyoriríeu
(ells/elles/vostés) ensenyoririen

Condicional perfet
(jo) hauria ensenyorit
(tu) hauries ensenyorit
(ell/ella/vosté) hauria ensenyorit
(nosaltres) hauríem ensenyorit
(vosaltres) hauríeu ensenyorit
(ells/elles/vostés) haurien ensenyorit

SUBJUNTIU
Present
(jo) ensenyorisca
(tu) ensenyorisques
(ell/ella/vosté) ensenyorisca
(nosaltres) ensenyorim
(vosaltres) ensenyoriu
(ells/elles/vostés) ensenyorisquen

Perfet
(jo) haja ensenyorit
(tu) hages ensenyorit
(ell/ella/vosté) haja ensenyorit
(nosaltres) hàgem ensenyorit
(vosaltres) hàgeu ensenyorit
(ells/elles/vostés) hagen ensenyorit

Imperfet
(jo) ensenyorira
(tu) ensenyorires
(ell/ella/vosté) ensenyorira
(nosaltres) ensenyorírem
(vosaltres) ensenyoríreu
(ells/elles/vostés) ensenyoriren

Plusquamperfet
(jo) haguera ensenyorit
(tu) hagueres ensenyorit
(ell/ella/vosté) haguera ensenyorit
(nosaltres) haguérem ensenyorit
(vosaltres) haguéreu ensenyorit
(ells/elles/vostés) hagueren ensenyorit

IMPERATIU
Present

ensenyoreix (o ensenyorix) (tu)
ensenyorisca (ell/ella/vosté)
ensenyorim (nosaltres)
ensenyoriu (vosaltres)
ensenyorisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar