{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
envalentiment (Diccionari)
envalentiment
m.
Estat de la persona que s'ha envalentit.
envalentiment (Traducció Valencià-Castellà)
envalentiment
m.
envalentonamiento.
Et pot interessar
advectivo
antonomásticamente
biont
carcelero
cargazón
champán
cotipus
criminalitzar
despernar
ensomni
escaguitxament
excavador
heterodí
integrativo
maressar
mesquita
murmurante
quinquagesimal
raspudo
Úrsula