envalentir (Diccionari)

envalentir
1. v. tr. Fer el valent.
2. v. pron. Agarrar valentia.

envalentir (Traducció Valencià-Castellà)

envalentir v. tr. envalentonar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb envalentir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
envalentir






Participi
envalentit
envalentida
envalentits
envalentides



Gerundi
envalentint






INDICATIU
Present
(jo) envalentisc
(tu) envalenteixes (o envalentixes)
(ell/ella/vosté) envalenteix (o envalentix)
(nosaltres) envalentim
(vosaltres) envalentiu
(ells/elles/vostés) envalenteixen (o envalentixen)

Perfet
(jo) he envalentit
(tu) has envalentit
(ell/ella/vosté) ha envalentit
(nosaltres) hem envalentit
(vosaltres) heu envalentit
(ells/elles/vostés) han envalentit

Passat simple
(jo) envalentí
(tu) envalentires
(ell/ella/vosté) envalentí
(nosaltres) envalentírem
(vosaltres) envalentíreu
(ells/elles/vostés) envalentiren

Passat perifràstic
(jo) vaig envalentir
(tu) vas (o vares) envalentir
(ell/ella/vosté) va envalentir
(nosaltres) vam (o vàrem) envalentir
(vosaltres) vau (o vàreu) envalentir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) envalentir

Imperfet
(jo) envalentia
(tu) envalenties
(ell/ella/vosté) envalentia
(nosaltres) envalentíem
(vosaltres) envalentíeu
(ells/elles/vostés) envalentien

Plusquamperfet
(jo) havia envalentit
(tu) havies envalentit
(ell/ella/vosté) havia envalentit
(nosaltres) havíem envalentit
(vosaltres) havíeu envalentit
(ells/elles/vostés) havien envalentit

Passat anterior
(jo) haguí envalentit
(tu) hagueres envalentit
(ell/ella/vosté) hagué envalentit
(nosaltres) haguérem envalentit
(vosaltres) haguéreu envalentit
(ells/elles/vostés) hagueren envalentit

Futur
(jo) envalentiré
(tu) envalentiràs
(ell/ella/vosté) envalentirà
(nosaltres) envalentirem
(vosaltres) envalentireu
(ells/elles/vostés) envalentiran

Futur perfet
(jo) hauré envalentit
(tu) hauràs envalentit
(ell/ella/vosté) haurà envalentit
(nosaltres) haurem envalentit
(vosaltres) haureu envalentit
(ells/elles/vostés) hauran envalentit

Condicional
(jo) envalentiria
(tu) envalentiries
(ell/ella/vosté) envalentiria
(nosaltres) envalentiríem
(vosaltres) envalentiríeu
(ells/elles/vostés) envalentirien

Condicional perfet
(jo) hauria envalentit
(tu) hauries envalentit
(ell/ella/vosté) hauria envalentit
(nosaltres) hauríem envalentit
(vosaltres) hauríeu envalentit
(ells/elles/vostés) haurien envalentit

SUBJUNTIU
Present
(jo) envalentisca
(tu) envalentisques
(ell/ella/vosté) envalentisca
(nosaltres) envalentim
(vosaltres) envalentiu
(ells/elles/vostés) envalentisquen

Perfet
(jo) haja envalentit
(tu) hages envalentit
(ell/ella/vosté) haja envalentit
(nosaltres) hàgem envalentit
(vosaltres) hàgeu envalentit
(ells/elles/vostés) hagen envalentit

Imperfet
(jo) envalentira
(tu) envalentires
(ell/ella/vosté) envalentira
(nosaltres) envalentírem
(vosaltres) envalentíreu
(ells/elles/vostés) envalentiren

Plusquamperfet
(jo) haguera envalentit
(tu) hagueres envalentit
(ell/ella/vosté) haguera envalentit
(nosaltres) haguérem envalentit
(vosaltres) haguéreu envalentit
(ells/elles/vostés) hagueren envalentit

IMPERATIU
Present

envalenteix (o envalentix) (tu)
envalentisca (ell/ella/vosté)
envalentim (nosaltres)
envalentiu (vosaltres)
envalentisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar