envellir (Diccionari)

envellir
1. v. tr. Fer tornar vell. Tantes situacions difícils la van envellir ràpidament. Els anys l'han envellit.
2. a. v. intr. [ esp. ] Tornar-se vell. Maria no envellix: els anys no passen per a ella.
b. v. intr. [ fig. i esp. ] El llenguatge dels escriptors de la Renaixença ha envellit molt.
c. v. pron. En una setmana s'ha envellit molt.
3. v. intr. Arribar a vell. Menja sa i envelliràs.

envellir (Traducció Valencià-Castellà)

envellir v. tr. envejecer, avejentar, añejar, aviejar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb envellir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
envellir






Participi
envellit
envellida
envellits
envellides



Gerundi
envellint






INDICATIU
Present
(jo) envellisc
(tu) envelleixes (o envellixes)
(ell/ella/vosté) envelleix (o envellix)
(nosaltres) envellim
(vosaltres) envelliu
(ells/elles/vostés) envelleixen (o envellixen)

Perfet
(jo) he envellit
(tu) has envellit
(ell/ella/vosté) ha envellit
(nosaltres) hem envellit
(vosaltres) heu envellit
(ells/elles/vostés) han envellit

Passat simple
(jo) envellí
(tu) envellires
(ell/ella/vosté) envellí
(nosaltres) envellírem
(vosaltres) envellíreu
(ells/elles/vostés) envelliren

Passat perifràstic
(jo) vaig envellir
(tu) vas (o vares) envellir
(ell/ella/vosté) va envellir
(nosaltres) vam (o vàrem) envellir
(vosaltres) vau (o vàreu) envellir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) envellir

Imperfet
(jo) envellia
(tu) envellies
(ell/ella/vosté) envellia
(nosaltres) envellíem
(vosaltres) envellíeu
(ells/elles/vostés) envellien

Plusquamperfet
(jo) havia envellit
(tu) havies envellit
(ell/ella/vosté) havia envellit
(nosaltres) havíem envellit
(vosaltres) havíeu envellit
(ells/elles/vostés) havien envellit

Passat anterior
(jo) haguí envellit
(tu) hagueres envellit
(ell/ella/vosté) hagué envellit
(nosaltres) haguérem envellit
(vosaltres) haguéreu envellit
(ells/elles/vostés) hagueren envellit

Futur
(jo) envelliré
(tu) envelliràs
(ell/ella/vosté) envellirà
(nosaltres) envellirem
(vosaltres) envellireu
(ells/elles/vostés) envelliran

Futur perfet
(jo) hauré envellit
(tu) hauràs envellit
(ell/ella/vosté) haurà envellit
(nosaltres) haurem envellit
(vosaltres) haureu envellit
(ells/elles/vostés) hauran envellit

Condicional
(jo) envelliria
(tu) envelliries
(ell/ella/vosté) envelliria
(nosaltres) envelliríem
(vosaltres) envelliríeu
(ells/elles/vostés) envellirien

Condicional perfet
(jo) hauria envellit
(tu) hauries envellit
(ell/ella/vosté) hauria envellit
(nosaltres) hauríem envellit
(vosaltres) hauríeu envellit
(ells/elles/vostés) haurien envellit

SUBJUNTIU
Present
(jo) envellisca
(tu) envellisques
(ell/ella/vosté) envellisca
(nosaltres) envellim
(vosaltres) envelliu
(ells/elles/vostés) envellisquen

Perfet
(jo) haja envellit
(tu) hages envellit
(ell/ella/vosté) haja envellit
(nosaltres) hàgem envellit
(vosaltres) hàgeu envellit
(ells/elles/vostés) hagen envellit

Imperfet
(jo) envellira
(tu) envellires
(ell/ella/vosté) envellira
(nosaltres) envellírem
(vosaltres) envellíreu
(ells/elles/vostés) envelliren

Plusquamperfet
(jo) haguera envellit
(tu) hagueres envellit
(ell/ella/vosté) haguera envellit
(nosaltres) haguérem envellit
(vosaltres) haguéreu envellit
(ells/elles/vostés) hagueren envellit

IMPERATIU
Present

envelleix (o envellix) (tu)
envellisca (ell/ella/vosté)
envellim (nosaltres)
envelliu (vosaltres)
envellisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar