envilir (Diccionari)

envilir
1. v. tr. Fer vil, menyspreable, indigne.
2. v. pron. Tornar-se vil, menyspreable, indigne.

envilir (Traducció Valencià-Castellà)

envilir v. tr. envilecer, abellacar, aplebeyar, avillanar,, engranujar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb envilir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
envilir






Participi
envilit
envilida
envilits
envilides



Gerundi
envilint






INDICATIU
Present
(jo) envilisc
(tu) envileixes (o envilixes)
(ell/ella/vosté) envileix (o envilix)
(nosaltres) envilim
(vosaltres) enviliu
(ells/elles/vostés) envileixen (o envilixen)

Perfet
(jo) he envilit
(tu) has envilit
(ell/ella/vosté) ha envilit
(nosaltres) hem envilit
(vosaltres) heu envilit
(ells/elles/vostés) han envilit

Passat simple
(jo) envilí
(tu) envilires
(ell/ella/vosté) envilí
(nosaltres) envilírem
(vosaltres) envilíreu
(ells/elles/vostés) enviliren

Passat perifràstic
(jo) vaig envilir
(tu) vas (o vares) envilir
(ell/ella/vosté) va envilir
(nosaltres) vam (o vàrem) envilir
(vosaltres) vau (o vàreu) envilir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) envilir

Imperfet
(jo) envilia
(tu) envilies
(ell/ella/vosté) envilia
(nosaltres) envilíem
(vosaltres) envilíeu
(ells/elles/vostés) envilien

Plusquamperfet
(jo) havia envilit
(tu) havies envilit
(ell/ella/vosté) havia envilit
(nosaltres) havíem envilit
(vosaltres) havíeu envilit
(ells/elles/vostés) havien envilit

Passat anterior
(jo) haguí envilit
(tu) hagueres envilit
(ell/ella/vosté) hagué envilit
(nosaltres) haguérem envilit
(vosaltres) haguéreu envilit
(ells/elles/vostés) hagueren envilit

Futur
(jo) enviliré
(tu) enviliràs
(ell/ella/vosté) envilirà
(nosaltres) envilirem
(vosaltres) envilireu
(ells/elles/vostés) enviliran

Futur perfet
(jo) hauré envilit
(tu) hauràs envilit
(ell/ella/vosté) haurà envilit
(nosaltres) haurem envilit
(vosaltres) haureu envilit
(ells/elles/vostés) hauran envilit

Condicional
(jo) enviliria
(tu) enviliries
(ell/ella/vosté) enviliria
(nosaltres) enviliríem
(vosaltres) enviliríeu
(ells/elles/vostés) envilirien

Condicional perfet
(jo) hauria envilit
(tu) hauries envilit
(ell/ella/vosté) hauria envilit
(nosaltres) hauríem envilit
(vosaltres) hauríeu envilit
(ells/elles/vostés) haurien envilit

SUBJUNTIU
Present
(jo) envilisca
(tu) envilisques
(ell/ella/vosté) envilisca
(nosaltres) envilim
(vosaltres) enviliu
(ells/elles/vostés) envilisquen

Perfet
(jo) haja envilit
(tu) hages envilit
(ell/ella/vosté) haja envilit
(nosaltres) hàgem envilit
(vosaltres) hàgeu envilit
(ells/elles/vostés) hagen envilit

Imperfet
(jo) envilira
(tu) envilires
(ell/ella/vosté) envilira
(nosaltres) envilírem
(vosaltres) envilíreu
(ells/elles/vostés) enviliren

Plusquamperfet
(jo) haguera envilit
(tu) hagueres envilit
(ell/ella/vosté) haguera envilit
(nosaltres) haguérem envilit
(vosaltres) haguéreu envilit
(ells/elles/vostés) hagueren envilit

IMPERATIU
Present

envileix (o envilix) (tu)
envilisca (ell/ella/vosté)
envilim (nosaltres)
enviliu (vosaltres)
envilisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar