enyorar (Diccionari)

enyorar
1. a. v. tr. Sentir tristesa de ser absent (d'un país), d'haver perdut (algú o alguna cosa). L'exiliat enyorava la seua terra.
b. v. tr. Trobar a faltar (algú o alguna cosa absent). Quan se'n va anar el meu germà el vaig enyorar durant molt de temps. Enyore els temps en què érem feliços.
2. v. pron. Enyorar-se dels amics.

enyorar (Traducció Valencià-Castellà)

enyorar v. tr. añorar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb enyorar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
enyorar






Participi
enyorat
enyorada
enyorats
enyorades



Gerundi
enyorant






INDICATIU
Present
(jo) enyore
(tu) enyores
(ell/ella/vosté) enyora
(nosaltres) enyorem
(vosaltres) enyoreu
(ells/elles/vostés) enyoren

Perfet
(jo) he enyorat
(tu) has enyorat
(ell/ella/vosté) ha enyorat
(nosaltres) hem enyorat
(vosaltres) heu enyorat
(ells/elles/vostés) han enyorat

Passat simple
(jo) enyorí
(tu) enyorares
(ell/ella/vosté) enyorà
(nosaltres) enyoràrem
(vosaltres) enyoràreu
(ells/elles/vostés) enyoraren

Passat perifràstic
(jo) vaig enyorar
(tu) vas (o vares) enyorar
(ell/ella/vosté) va enyorar
(nosaltres) vam (o vàrem) enyorar
(vosaltres) vau (o vàreu) enyorar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enyorar

Imperfet
(jo) enyorava
(tu) enyoraves
(ell/ella/vosté) enyorava
(nosaltres) enyoràvem
(vosaltres) enyoràveu
(ells/elles/vostés) enyoraven

Plusquamperfet
(jo) havia enyorat
(tu) havies enyorat
(ell/ella/vosté) havia enyorat
(nosaltres) havíem enyorat
(vosaltres) havíeu enyorat
(ells/elles/vostés) havien enyorat

Passat anterior
(jo) haguí enyorat
(tu) hagueres enyorat
(ell/ella/vosté) hagué enyorat
(nosaltres) haguérem enyorat
(vosaltres) haguéreu enyorat
(ells/elles/vostés) hagueren enyorat

Futur
(jo) enyoraré
(tu) enyoraràs
(ell/ella/vosté) enyorarà
(nosaltres) enyorarem
(vosaltres) enyorareu
(ells/elles/vostés) enyoraran

Futur perfet
(jo) hauré enyorat
(tu) hauràs enyorat
(ell/ella/vosté) haurà enyorat
(nosaltres) haurem enyorat
(vosaltres) haureu enyorat
(ells/elles/vostés) hauran enyorat

Condicional
(jo) enyoraria
(tu) enyoraries
(ell/ella/vosté) enyoraria
(nosaltres) enyoraríem
(vosaltres) enyoraríeu
(ells/elles/vostés) enyorarien

Condicional perfet
(jo) hauria enyorat
(tu) hauries enyorat
(ell/ella/vosté) hauria enyorat
(nosaltres) hauríem enyorat
(vosaltres) hauríeu enyorat
(ells/elles/vostés) haurien enyorat

SUBJUNTIU
Present
(jo) enyore
(tu) enyores
(ell/ella/vosté) enyore
(nosaltres) enyorem
(vosaltres) enyoreu
(ells/elles/vostés) enyoren

Perfet
(jo) haja enyorat
(tu) hages enyorat
(ell/ella/vosté) haja enyorat
(nosaltres) hàgem enyorat
(vosaltres) hàgeu enyorat
(ells/elles/vostés) hagen enyorat

Imperfet
(jo) enyorara
(tu) enyorares
(ell/ella/vosté) enyorara
(nosaltres) enyoràrem
(vosaltres) enyoràreu
(ells/elles/vostés) enyoraren

Plusquamperfet
(jo) haguera enyorat
(tu) hagueres enyorat
(ell/ella/vosté) haguera enyorat
(nosaltres) haguérem enyorat
(vosaltres) haguéreu enyorat
(ells/elles/vostés) hagueren enyorat

IMPERATIU
Present

enyora (tu)
enyore (ell/ella/vosté)
enyorem (nosaltres)
enyoreu (vosaltres)
enyoren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar