ermita (Diccionari)

ermita
1. f. REL. Habitatge de l'ermità.
2. f. REL. Capella situada ordinàriament fora de la població.

ermità (Diccionari)

ermità -ana
1. a. m. REL. Eremita.
b. m. i f. REL. Persona a càrrec d'una ermita o santuari.
c. adj. REL. Relatiu o pertanyent a l'eremitisme.
2. m. ZOOL. Bernat ermità.

ermita (Traducció Valencià-Castellà)

ermita f. ermita.

ermità (Traducció Valencià-Castellà)

ermità -ana m. ermitaño -ña ( m. i f. ).

ermita (Traducció Castellà-Valencià)

ermita f. ermita, devota.

Et pot interessar