esbafar-se (Diccionari)

esbafar-se
1. a. v. pron. Perdre el baf, l'olor, esbravar-se. Tapa bé el flascó; si no, el perfum s'esbafarà.
b. v. pron. [ fig. ] Esbravar-se. Plora i crida: esbafa't d'una vegada!
2. a. v. pron. [ fig. ] Perdre el delit o les ganes de fer una cosa a força d'aplicar-s'hi massa intensament.
b. v. pron. [ p. ext. i fig. ] A vore si els núvols s'hauran esbafat de llançar pedra.
3. v. pron. [ fig. ] Perdre l'ànim, el coratge. Els assetjats, quan van vore el foc, s'esbafaren i digueren que es rendirien.

esbafar-se (Traducció Valencià-Castellà)

esbafar-se v. pron. evaporarse.

Et pot interessar