esbandir (Diccionari)

esbandir
1. v. tr. Escampar, estendre.
2. a. v. pron. Escampar-se, especialment els cabells deixats anar.
b. v. pron. [ fig. ] Desempallegar-se. Anit volia torna a casa prompte i no sabia com esbandir-me Núria i Joan, que em seguien per tot arreu.
3. v. tr. Escampar (una cosa, notícies), publicar (defectes).
4. v. tr. Rentar 1.

esbandir (Traducció Valencià-Castellà)

esbandir v. tr. enjuagar, aclarar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esbandir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esbandir






Participi
esbandit
esbandida
esbandits
esbandides



Gerundi
esbandint






INDICATIU
Present
(jo) esbandisc
(tu) esbandeixes (o esbandixes)
(ell/ella/vosté) esbandeix (o esbandix)
(nosaltres) esbandim
(vosaltres) esbandiu
(ells/elles/vostés) esbandeixen (o esbandixen)

Perfet
(jo) he esbandit
(tu) has esbandit
(ell/ella/vosté) ha esbandit
(nosaltres) hem esbandit
(vosaltres) heu esbandit
(ells/elles/vostés) han esbandit

Passat simple
(jo) esbandí
(tu) esbandires
(ell/ella/vosté) esbandí
(nosaltres) esbandírem
(vosaltres) esbandíreu
(ells/elles/vostés) esbandiren

Passat perifràstic
(jo) vaig esbandir
(tu) vas (o vares) esbandir
(ell/ella/vosté) va esbandir
(nosaltres) vam (o vàrem) esbandir
(vosaltres) vau (o vàreu) esbandir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esbandir

Imperfet
(jo) esbandia
(tu) esbandies
(ell/ella/vosté) esbandia
(nosaltres) esbandíem
(vosaltres) esbandíeu
(ells/elles/vostés) esbandien

Plusquamperfet
(jo) havia esbandit
(tu) havies esbandit
(ell/ella/vosté) havia esbandit
(nosaltres) havíem esbandit
(vosaltres) havíeu esbandit
(ells/elles/vostés) havien esbandit

Passat anterior
(jo) haguí esbandit
(tu) hagueres esbandit
(ell/ella/vosté) hagué esbandit
(nosaltres) haguérem esbandit
(vosaltres) haguéreu esbandit
(ells/elles/vostés) hagueren esbandit

Futur
(jo) esbandiré
(tu) esbandiràs
(ell/ella/vosté) esbandirà
(nosaltres) esbandirem
(vosaltres) esbandireu
(ells/elles/vostés) esbandiran

Futur perfet
(jo) hauré esbandit
(tu) hauràs esbandit
(ell/ella/vosté) haurà esbandit
(nosaltres) haurem esbandit
(vosaltres) haureu esbandit
(ells/elles/vostés) hauran esbandit

Condicional
(jo) esbandiria
(tu) esbandiries
(ell/ella/vosté) esbandiria
(nosaltres) esbandiríem
(vosaltres) esbandiríeu
(ells/elles/vostés) esbandirien

Condicional perfet
(jo) hauria esbandit
(tu) hauries esbandit
(ell/ella/vosté) hauria esbandit
(nosaltres) hauríem esbandit
(vosaltres) hauríeu esbandit
(ells/elles/vostés) haurien esbandit

SUBJUNTIU
Present
(jo) esbandisca
(tu) esbandisques
(ell/ella/vosté) esbandisca
(nosaltres) esbandim
(vosaltres) esbandiu
(ells/elles/vostés) esbandisquen

Perfet
(jo) haja esbandit
(tu) hages esbandit
(ell/ella/vosté) haja esbandit
(nosaltres) hàgem esbandit
(vosaltres) hàgeu esbandit
(ells/elles/vostés) hagen esbandit

Imperfet
(jo) esbandira
(tu) esbandires
(ell/ella/vosté) esbandira
(nosaltres) esbandírem
(vosaltres) esbandíreu
(ells/elles/vostés) esbandiren

Plusquamperfet
(jo) haguera esbandit
(tu) hagueres esbandit
(ell/ella/vosté) haguera esbandit
(nosaltres) haguérem esbandit
(vosaltres) haguéreu esbandit
(ells/elles/vostés) hagueren esbandit

IMPERATIU
Present

esbandeix (o esbandix) (tu)
esbandisca (ell/ella/vosté)
esbandim (nosaltres)
esbandiu (vosaltres)
esbandisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar